Una fusió artística i solidària

Compartir coneixements amb l’art com a eina d’expressió. Sota aquesta tònica es du a terme un any més Parelles Artístiques, un projecte que impulsa l’entitat sense ànim de lucre Osonament des de l’any 2006, la qual vetlla per millorar la vida d’aquelles persones amb problemes de salut mental i addiccions a la comarca d’Osona. 

Es tracta, de fet, d’un projecte estès i que ha arribat a una pila de comarques. La demarcació de Tarragona és d’allò més activa. La iniciativa inclou diferents fases del procés creatiu. Primer, es formen les parelles a càrrec dels tècnics del projecte, que ajunten artistes professionals voluntaris i d’amateurs interessats a participar. Tot seguit, es fa la presentació d’ambdues persones i, a partir d’aquí, es produeix un diàleg entre la parella. Posteriorment, crearà un vincle per tal de donar forma a un projecte artístic, el qual s’anirà treballant al llarg de les setmanes següents. 

Una bona entesa
Així doncs, en la formació de les parelles es poden anar fusionant coneixements a la recerca del benestar, d’una expressió artística que ajudi a comunicar des d’un vessant més emocional. Josep Manel Martínez, artista amateur de Tarragona, i l’artista experimentat Joan Baptista Cabré Sendrós –popularment conegut com a Jobacasén– han aconseguit arribar a una bona entesa. 

La inicativa solidària permet que dues persones interactuïn a través de la creació

«Fa cinc anys que no hi participava, ja que havia estat de viatge durant un temps per feina, però ho recordo com a una bona experiència haver participat a Parelles Artístiques. L’obra que ens ocupa té uns colors que recorden molt l’obra de Miró, tot i que no és volgut. Simplement, és una sensació, ja que treballem amb colors base, populars entre la canalla», explica Jobacasén. L’experiència per a Josep Manel Martínez està sent d’allò més «gratificant», li agrada molt crear i mai abans s’hi havia pogut dedicar. És un somni fet realitat. A més, són molt treballadors, cada cop que es reuneixen, no calen paraules entre ells, van per feina. 

«Teníem molt clar que l’obra seria una escultura, vam portar unes branques d’arbre i vam fer uns esborranys sobre el paper. Amb tot el material que teníem, vam fer diferents proves fins que vam donar amb l’adequada. A més, tot ho hem consensuat de forma directa i senzilla al llarg de les nostres reunions setmanals al taller. Els colors els triem de forma improvisada i pensant en elements naturals, com ara el sol», detalla la parella artística. L’obra  (El Tòtem de la Il·lusió) inclou elements reciclats que han triat i es tracta d’una peça que fusiona la branca d’arbre esmentada i un peu d’un para-sol perfectament integrat, que serveix com a base. Al voltant de tota l’estructura, també hi ha altres peces enganxades que donen cert volum. «Ho acabarem tot segurament la setmana vinent, es tractava d’aprofitar els materials i no comprar-ne una pila», asseguren. 

Una bona influència
«El projecte m’ha ajudat molt a obrir-me. Sempre he estat tímid i m’ha costat interactuar amb la gent. L’Anna Bové, del Servei de Rehabilitació Comunitària de Tarragona de l’Institut Pere Mata, em va recomanar Jobacasén com a parella artística i estic molt content. A través dels colors, em puc expressar d’una altra forma, a més veig que aquesta pràctica m’anima molt. Crec que amb l’art afrontes millor els problemes», reconeix Martínez. Jobacasén concep l’art com a quelcom multicolor, els quadres del seu taller són plens de tonalitats potents, acompanyades de formes relacionades amb el medi natural.