Una història narrada en imatges

El Museu de Reus de la plaça de la Llibertat acull fins al 4 de març de 2018 l’exposició ‘Reus, retrat fotogràfic d’una centúria’, en la qual hi
ha obres de més de cent artistes i reporters gràfics locals de l’època

28 noviembre 2017 12:22 | Actualizado a 28 noviembre 2017 12:46
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Episodis importants per a la societat  narrats a partir de l’enfocament d’una càmera i amb els ulls d’uns protagonistes gairebé autodidactes. Sobre aquest fil conductor s’inspira la nova exposició que acull durant aquests dies i fins al 4 de març de 2018 el Museu de Reus de la plaça de la Llibertat, anomenada ‘Reus, retrat fotogràfic d’una centúria’. La mostra, que acull prop d’unes 400 obres de més de 100 fotògrafs, està dedicada a totes aquelles persones que van voler explicar la història de Reus i Catalunya a través de la seva màquina de fer fotos. 

I és que aquest recull d’instantànies d’entre el segle XIX i les primeres dècades del XX, parla del naixement de la fotografia a la ciutat. Com bé va distingir el comissari de l’exposició, Josep Maria Ribas Prous, en el marc de la seva inauguració, «representa tot un moviment de personatges intrèpids, àvids de passió per la captació d’imatges que els convertiria en els primers artistes, reporters gràfics i també professionals». És a dir, esdevenia tot un «servei ciutadà», que treballava per una «cultura de veritat». Tot plegat, fa referència a l’embrió del que seria després el 1956 l’Agrupació Fotogràfica de Reus, la qual va dur a terme una important tasca de recuperació fotogràfica. Amb el temps, esdevindria la creació del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR) l’any 2007

L’exposició, doncs, inclou una gran quantitat de temàtiques diverses, de caràcter civil, polítiques i d’actes públics. Al costat dels diferents marcs de foto, hi ha detallats els noms de les imatges, les autories i també les tècniques fotogràfiques emprades. Un procés de selecció que s’ha perllongat més enllà d’un any.

Un dels trets que destaca Ribas Prous és el que es refereix als aspectes més quotidians. És el cas d’una imatge de 1920 on surt una foto d’un grup d’estudiants d’escola. «Si us n’adoneu, hi ha dues cares dels nens que semblen una mica estranyes. Això és perquè hi havia molts que emmalaltien i eren substituïts per uns altres. Temps després, se’ls canviava el rostre pel correcte», explica Ribas Prous a tall d’anècdota. Val a dir que l’explicació del comissari, sempre està contextualitzada amb els gèneres fotogràfics del moment. Una altra peculiaritat immortalitzada pel fotògraf Manuel Cuadrada Gibert, en ple 1950, amb l’obra La màquina de vapor, va ser la recerca de la captació del moviment amb la posada en marxa d’un tren. 

Comentarios
Multimedia Diari