Una ‘passejada mental’ al Carrilet

L’ avinguda del Carrilet va acollir ahir una activitat del procés participatiu que hi ha engegat per transformar la zona del Carrilet i, en definitiva, la zona sud de la ciutat. En plena fase deliberativa, hi havia programada, doncs, una passejada de descoberta del territori, que recorreria amb els veïns assistents diferents itineraris. Aquesta, però, no va arribar a produir-se. La raó va ser que el veïnat, en agafar el micròfon, va començar a traslladar reclamacions per millorar el barri del Carrilet.

L’activitat va canviar de rumb i l’arquitecta urbanista especialitzada en participació, Anna De Torróntegui, va reformular la trobada: «Intentarem fer una passejada mental», va acordar amb els assistents. Així doncs, juntament amb unes tècniques van posar-se a recollir valoracions de diferents persones, de qüestions relacionades amb «la inseguretat veïnal, la convivència, la brutícia de carrers i la manca de zones verdes i via pública».

De l’activitat, de fet, només se’n va poder fer la primera part, en la qual la regidora de Participació, Montserrat Flores –en qualitat d’historiadora, també–, va aportar context històric sobre la zona del Carrilet. «Aquest projecte implica les regidories de Participació i Urbanisme. Com que hi ha un procés participatiu en marxa, el que volem és preguntar i escoltar-vos», va indicar Flores. L’objectiu de tot aquest procés, va afegir, és definir els usos/activitats dels futurs equipaments que s’ubicaran a la zona, tot a partir de les propostes veïnals.

«Si anéssim 300 anys cap enrere aproximadament, aquí ens trobaríem amb una zona de conreu amb habitatges dispersos, on es produïen aliments, que era el que menjaven a l’interior de la ciutat», va repassar. La seva explicació va arribar a l’època en què, a Reus, es comercialitzava l’aiguardent i, encara més endavant, quan el tren, el Carrilet, transportava mercaderies. I, finalment, va esmentar els anys 50 i 60, en què la zona «va esdevenir un lloc per viure-hi». La tècnica de l’àrea d’urbanisme, l’arquitecta Cristina Gurí, va mostrar una sèrie de plànols dels anys 1836 i 1967, entre altres, per mostrar, gràficament, l’evolució urbanística.

«Ens sentim abandonats»

A la segona part de l’activitat –quan s’anaven a fer grups per visitar els diferents itineraris–, va ser quan els veïns van parlar. El desencadenant va ser el comentari d’una de les veïnes assistents, que va demanar el micròfon per celebrar la part urbanística del projecte, però va llançar una pregunta: «I on queda la part humana? Quan se solucionaran les problemàtiques que hi ha al barri?».

El comentari va rebre aplaudiments i va obrir la porta, a altres residents allà presents, per traslladar inquietuds i reclamacions. Més enllà de les esmentades anteriorment, va ser força repetida la necessitat d’arranjar el carrer del Canal. «S’ha convertit en un barranc, no es pot passar ni per la vorera. Ens sentim abandonats. Cal pensar en millorar el més quotidià. L’estat de molts contenidors fa vergonya», van traslladar.