Vells edificis per al record

Aquest edifici resulta familiar tot i no ser l’original. És de quan el Bar Americà tenia l’anterior ubicació. En aquells anys, fins allà arribava la línia del Carrilet Reus - Salou. La mateixa estació o final de recorregut estava davant del Col·legi de les Monges de Sant Josep, conegudes en aquells anys com ‘monges del tramvia’.

Hi havia una doble via al seu davant per poder traslladar la màquina de vapor al davant del comboi, per tal d’iniciar el recorregut. En ocasions, la màquina havia d’anar de cul enrere per no disposar de giratòria. Allí encetava el recorregut, seguint per la plaça de Sant Francesc, plaça d’Hèrcules, girant a l’esquerra i enllaçant amb l’avinguda de Jaume I. Va ser l’any 1927. Els esbufecs de les màquines de vapor del carrilet, les xiulades i algunes coses més es feien insuportables i van motivar queixes dels veïns, així que va quedar suprimit el seu pas per l’interior de la ciutat.

Plantejant un nou disseny van desviar la línia des de l’Estació de Mercaderies, fent una derivació orientada al carrer Palosanto, on teníem l’estació del Carrilet Reus - Salou, durant molts anys. És l’avui avinguda del Carrilet on, més avall, llueix la màquina de tren, un monument que porta tants records...

La casa de la foto era al final del carrer Major, on hi havia unes passeres perquè els vianants, els dies de pluja, no es mullessin els peus amb l’aigua acumulada. L’aigua baixava pel carrer de la Font i pel mateix raval, i així podien creuar i travessar el carrer, mitjançant unes pilones de pedra (anomenades passeres) posades de manera que també hi poguessin circular els carros. L’edifici en qüestió tenia l’Oficina de Correus, amb una gran entrada, i al costat la porta del Bar Americà, al mateix xamfrà, tocant a la Font Nova, que disposava d’abeuradors per a animals, al carrer Closa de Mestres, on a l’altre costat hi ha l’edifici de les Monges Josefines. El vell edifici va ser enderrocat per donar pas a un altre de nova construcció a l’inici del carrer Batan, antigament Almirante Vierna. El nom de Batan se li va atribuir perquè en aquella zona hi havia un gran batan (bombo de fusta per poder treballar les pells i els ‘curtits’ (adobats)). Va ser una gran indústria i més tard, en aquella zona, s’hi van instal·lar vàries fàbriques d’adobats i manufactures, com podien ser Manufactures Ferré, Durà de les pells i també, una mica més apartat, Cal Maduell de les Pells, a prop de l’avinguda Jaume I.

La zona sud ja era un punt de trobada de la Riera Miró i l’actual carrer Batan. A la plaça Antoni de Villarroel (coneguda per la plaça de la Sindical, hi havia la sortida de la claveguera general, que es desplaçava per connectar amb el Molinet (aigua residual o depuradora municipal). A la mateixa plaça hi havia l’hort d’Olives, que disposava d’unes basses públiques per tal de donar servei al veïnat, que hi podia rentar la roba. Algunes postals així ho demostren.