Vermut al ritme dels vuitanta a Reus

M. Just

Els altaveus començaven a sonar al Pallol cap al migdia. A poc a poc s’apropaven els primers assistents, movent-se al ritme de la música dels vuitanta, però també algun hit de principis dels noranta com El tractor amarillo , que es féu el seu lloc a la cita.

La colla No ho sabem oferia així un dels actes nous d’enguany del Carnaval de Reus, el Vermut Carnavalero dels anys 80. A banda dels organitzadors que lluïen llampants corbates i barrets, les disfresses eren pràcticament inexistents, però el temps acompanyava i vàries desenes de persones van anar fins a la plaça d’Evarist Fàbregas. Molts d’ells, famílies amb infants, que corrien mentre els grans feien el vermut, distribuïts, a peu dret, en les diferents taules que vestien l’espai de manera provisional.

Vora la una, l’afluència de públic anava creixent i s’apropava al mostrador, on podia trobar vermut, patates i olives per un preu de tres euros. De beguda, només vermut, a banda d’alguna aigua per als més petits. «Esperem que vingui molta gent. Ens estarem aquí fins a les tres. Les hores del vermut no són de 12 a 15 hores, doncs la gent aquí ens trobarà», apuntava Lluís, un dels organitzadors i membre de la colla No ho sabem, mentre servia a un grup de clients. Al seu costat, les terrasses també estaven plenes. I és que Reus i vermut són paraules que, avui dia, ja van juntes. I les dues estan de moda.

De tant en tant, una veu femenina cridava per l’altaveu, animant els assistents: «Vermut Carnavalero dels 80! A ballar tothom!». Els infants eren els qui perdien la vergonya. Els adults no ho veien tan clar. Tot plegat va servir com a preludi dels actes de Carnaval, que s’intensificaran aquesta setmana amb balls, àpats, rues i disbauxa arreu.