Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Reus ENTREVISTA

Víctor de la Torre: "Som al 2019 i la ràdio encara no ha mort"

El locutor d’ELS40 punxarà avui dissabte, a les 11 de la nit, a la festa 40 Principales del Nomad Festival Xperience, que aquest any se celebra a Riudecols entre el 8 i el 17 d’agost

ELISENDA ROVIRA

Whatsapp
Víctor de la Torre va començar a conèixer el món de la ràdio amb només 11 anys. FOTO: CEDIDA

Víctor de la Torre va començar a conèixer el món de la ràdio amb només 11 anys. FOTO: CEDIDA

En antena de bon matí o sobre l’escenari en plena festa. Víctor de la Torre és locutor al programa matinal Anda Ya Catalunya de ELS40. A més, també és discjòquei en moltes festes. Dues feines molt diferents i semblants alhora. Avui a les 11 de la nit, liderarà la festa de LOS40 en el Nomad Festival Xperience, un festival cultural, d’oci i gastronomia que enguany té lloc entre el 8 i el 17 d’agost a l’espai de l’Avellana – Mas Cabré a Riudecols (Baix Camp).

Què va ser primer, discjòquei o locutor de ràdio?

Jo crec que primer vaig ser locutor de ràdio i aquí vaig anar aprenent la part més tècnica. Quan descobrir la ràdio vaig veure que hi havia moltes més coses.

Tenia formació en el món de la comunicació?

Vaig començar amb uns 11 anys a la ràdio local de Gelida, el meu poble, i vaig anar saltant d’emissora en emissora fins a acabar als 40. Vaig fer el batxillerat i després un cicle de realització audiovisual. Em vaig adonar que m’agradava més la comunicació que la part tècnica i vaig fer Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma.

Què hi feia de petit a la ràdio local?

Quan vaig entrar, era molt petit i tenia veu de nen petit. Feia el que podia i el que em deixaven. Al principi entrava allà i durant moltes hores mirava com treballaven els tècnics, per què apujaven aquell volum, perb què no... A poc a poc, vaig començar a fer més coses.

Què tenen en comú una hora de música a la ràdio i una en una nit de festa?

En comú, realment, la música. La resta no hi té res a veure, bàsicament perquè ni és el mateix tipus de música ni em dirigiré de la mateixa manera als receptors.

Com està al corrent dels èxits musicals?

Evidentment, treballant als 40 ja estàs bastant al dia. Rebem un nombre d’inputs cada dia que et fan estar molt atent. Arran de tota la informació que tenim a l’abast, cadascú de nosaltres configura una imatge de com funciona una cançó a la indústria global.

Hi ha algun estil musical que es guardi per a vostè?

Hi ha temes que han caigut una mica en l’oblit. A mi m’agrada molt el rhythm and blues i amb els gèneres més llatins com el reggaeton ja no s’estila tant. Em faria molta il·lusió que tornessin temes així, però també s’ha de tenir en compte que les coses evolucionen i deixen d’estar de moda.

Com competeix actualment la ràdio musical amb les plataformes com Spotify que permeten escoltar el que l’oient desitja en cada moment?

Donant una cosa que l’Spotify mai et podrà donar. En aquestes plataformes no tens un prescriptor, no tens una persona que t’expliqui què estàs escoltant... què passa en el món. Spotify posa les cançons que creu que t’agradaran, però no t’escolta. Tu ho has d’anar a buscar. La ràdio permet l’empatia mútua amb qui t’escolta.

Què manté viva la ràdio?

La ràdio ha sobreviscut a nous mitjans que han passat per sobre seu. Quan va venir la televisió, hi havia aquella cançó que es deia Video Killed The Radio Stars (1980), però som al 2019 i això no ha passat. Sembla que tot ha de morir amb internet, televisions online, diaris online... i la ràdio no està en el seu millor moment, però funciona molt i molt bé. Et permet fer altres coses alhora.

Què punxarà al Nomad Festival Xperience?

Buscarem aquelles cançons que la gent ja coneix, aquelles que t’animen una miqueta de bon matí, amb una versió més ballable i festiva. La intenció és viure una nit d’aquestes que et despertes l’endemà i dius, mira que bé m’ho vaig passar ahir.

Què li sembla el format d’aquest festival, més familiar i de llarga durada?

Jo crec que és la clau. Un gran amic del món de la música, l’Adrià Salas, m’explicava que a Catalunya la gent no viu ni actua de la mateixa manera que a la resta del món en un festival. La gent només s’espera al grup que vol i com a màxim una estoneta del grup anterior. Festivals com el Nomad provoquen i ajuden que la gent vagi allà a passar el dia i gaudeixi de tota la programació preparada.

Quin és l’últim gran ‘hit’ que ha escoltat?

No parlaré de Milionària de la Rosalia perquè em sembla espectacular, però el nou tema de Lola Indigo i Don Patricio, Lola Bunny, de ben segur que serà una de les cançons més destacades d’aquest estiu.

Temas

Comentarios

Lea También