«A la cuina li has de dedicar el millor de la teva vida»

La xef amb més estrelles Michelin de tot el món, Carme Ruscalleda (Sant Pol de Mar, Barcelona, 1952), va oferir una conferència a principis d’aquesta setmana a El Círcol de Reus, la qual va dur per títol Des de la botiga amb un obrador tocinaire, a la cuina gastronòmica del país. A la intervenció, la cuinera i divulgadora gastronòmica, va fer un recorregut sobre els seus inicis en el món dels aliments, com a autodidacta, fins a l’actualitat: «Tot un repàs de l’activitat a la botiga dels pares fins al moment en el qual ens vam establir pel nostre compte. Vaig parlar sobre la força de dos emprenedors. Del viatge culinari que he fet sempre amb el meu home, en Toni Balam», va dir a tall d’introducció. D’aquesta manera, enèrgica, va encetar conversa.

Com es visualitza la gastronomia del nostre territori traduïda en Estrelles Michelin? 
De la cuina te n’has d’enamorar, perquè cada dia treballes amb productes irrepetibles i per a un públic diferent. Els cuiners volem marcar territori i el pòsit cultural hi ha de ser sempre. Per fer aquesta ‘traducció’ s’ha de saber fer de la cuina quelcom representatiu del territori. Fa anys, hi va haver el perill de seure a Barcelona, o a Berlín, i trobar-se amb el mateix treball culinari. Per sort, han guanyat les diferències, que ens faran grans, i situaran el territori  que representem al mapa. Per tant, quan seus a sopar a Tarragona, has de tastar Tarragona. 

Fins a quin punt és important saber-se diferenciar a la cuina?

Diferenciar-se de la resta sempre sumarà identitat al teu treball. No ens hem d’avorrir mai menjant. La innovació ha d’anar sempre en el nostre ADN. En són exemples d’icones mundials el sushi o el pa amb tomàquet, es coneixen a tot arreu.

Com es capta l’atenció de Michelin? Hi ha cap fórmula?
Perquè Michelin es fixi en tu has de fer un treball amb caràcter, que tingui relació amb l’entorn, amb uns productes que el facin especial. També cal que els cuiners creguin en el que estan fent, que es compliquin la vida, que ho facin saber a Michelin, que Michelin els visiti, i comprovi que ho estan fent realment bé. 

Es tracta d’un camí d’un llarg recorregut.
L’han de viure amb il·lusió, han de voler millorar la qualitat cada dia. Serà llavors quan les estrelles arribaran. Jo crec que hi ha jovent que s’està formant, i molt bé, que s’estableix en equips molt preparats. Cal que hi hagi compromís i sacrifici. Cada dia ho has de fer bé, no només quan et vingui de gust. 

La seva feina, com a xef dona, deu haver inspirat altres dones.

Probablement, trajectòries com la meva –com la d’altres dones–, han donat un missatge de força a altres que, lliurement han triat formar-se en aquesta professió.

És un pensament potent: si tu creus en el teu treball, tens força i ambició professional, te’n sortiràs. A la cuina, li has de dedicar el millor de la teva vida. Moltes noies  s’apropen a mi, i em comenten les seves inquietuds, em demanen consell. Jo sempre els recomano que estimin la seva professió, perquè el retorn és molt gran. 

Sovint se la descriu com a divulgadora gastronòmica. Quines qualitats s’han de tenir?
S’ha de ser una persona que cregui que la cuina, a banda de ser nutrició, és gastronomia –per  tant també és plaer–, però també  cultura. Estic fent difusió de tot plegat a les escoles, tant a primària com a secundària. Estic convençuda que, d’aquí a molt poc, la cuina serà una assignatura lectiva, perquè és molt important tenir cultura culinària. Com ho és també saber de geografia o ciències socials. Els plats també t’han de fer pensar, perquè són actes d’expressió artística.

Què en pensa dels programes de cuina i ‘reality shows’, com ara ‘MasterChef’?
Són programes d’entreteniment, no de divulgació culinària. Són reality shows. El que busquen són el patiment, el ridícul i la llàgrima fàcil. En aquests programes els concursants arriben a ballar i a cosir, i a alguns els fan cuinar. Per tant, benvinguts siguin, perquè ara hi ha un públic que pot entendre que la cuina no és tan fàcil.