El Carro dels Romanços omple de versos els carrers de Reus

El Carro dels Romanços que ofereix per setè any el Bravium Teatre ha aplegat aquest dimecres 20 de setembre una pila de curiosos en posar-se en marxa aquest al carrer de Sant Llorenç de Reus, on es troba la seu de l’entitat promotora de l’espectacle, a l’exili. Un any més, els intèrprets del teatre reusenc han retornat aquestes composicions antigues, del 1.900 aproximadament i fetes en vers, a la ciutadania, pels carrers del nucli de la ciutat. Els romanços de fil i canya o de canya i de cordill es diuen així, com s’ha pogut comprovar aquest dimecres un cop més, perquè l’obra (amb plecs de diverses pàgines) es presentava impresa per a la seva venda i estava sostinguda amb uns cordills, perquè no se’ls endugués el vent. Així doncs, per la forma de com s’exposaven, van rebre aquest nom. Val a dir, també, que el venedor el recitava o cantava. Tot plegat, com a reclam, perquè la gent els comprés. Els textos un cop adquirits per la gent del poble, s’acabaven llegint en reunions familiars, d’amics o al cafè.

Un dels emplaçaments en què els intèrprets han actuat ha estat la plaça de Prim. La història que hi han presentat ha mostrat dos personatges masculins que descobreixen que surten amb la mateixa dona. Després d’explicar-se l’un a l’altre com són les seves respectives amants, comencem a entrar en detalls. «Es diu Mercè? Com la meva!», aquesta frase ha mostrat la realitat.

Del Monterols al Mercadal

Una altra parada ha estat la plaça del Mercadal. Tot el conjunt de seguidors, músics i intèrprets vestits a l’antiga s’ha desplaçat de la Prim fins a la plaça del Mercadal, encapçalats pel cavall guiat, que ha tirat del carro obedient fins a ser davant de Casa Navàs. Allà, tot un seguit de dones intèrprets han pujat al carro i han presentat un romanço relacionat amb la febre groga de temps enrere.

El mal, de fet, ha estat aprofitat pel presentador, qui ha ofert un apunt d’actualitat al públic sobre la Covid-19, relacionat amb les mascaretes, les quals semblen «deixar-se enrere», tot i que la malaltia continua present.