Josepa Filella: «L’art autèntic ha de ser sincer i expressar el que surt de l’interior»

Més de quaranta exposicions individuals; la participació en nombroses mostres col·lectives; la presència en salons internacionals, i el reconeixement amb diferents i prestigiosos premis destaquen en la trajectòria de la pintora Josepa Filella (Reus, 1947), qui va graduar-se a l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona i va ampliar els seus estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona.

Què li va cridar l’atenció de la pintura per dedicar-s’hi?

No sóc conscient d’haver-ho decidit, ja que, des de petita, sempre m’ha agradat molt dibuixar i pintar. Per això, tenia molt clar que volia ser pintora.

A casa, quina opinió tenien d’aquesta passió per l’art?

Aquells temps eren molt diferents dels actuals. Pensaven que era un entreteniment. Però en el moment en què vaig voler estudiar Belles Arts a Barcelona, la idea no va agradar massa. Si bé, abans vaig estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona, sent alumna de la primera promoció, i amb anterioritat vaig aprendre de mestres com Magda Nogués, Pere Calderó i l’escultor Ortiz.

Aprendre d’aquests artistes què va significar?

En aquella època era molt joveneta, per la qual cosa l’aprenentatge va ser molt important, ja que podia veure de primera mà com treballaven i aprendre les diferents tècniques.

Amb disset anys va presentar la seva primera exposició a la sala del Centre d’Iniciativa i Turisme de Reus. Amb aquesta edat, com li sorgí l’oportunitat?

Ja feia molt de temps que pintava i era molt treballadora. En aquella època, també s’organitzaven certàmens de pintura d’art juvenil que vaig guanyar en diverses edicions. I en un d’aquests em van facilitar l’oportunitat de fer un curs de pintura a la Vall d’Aran. En acabar-lo, vaig tornar a Reus molt animada i com que tenia diferents quadres acabats em van proposar fer l’exposició. Aleshores, per superar la censura vaig haver de presentar una llista de les obres i una descripció.

Aquesta va ser la primera de desenes d’exposicions.

Sí. Al llarg de la meva trajectòria he fet una quarantena d’exposicions individuals i moltes més de col·lectives.

La seva trajectòria es divideix en diferents etapes.

Sí. He passat per diferents etapes, maneres de treballar i tècniques diverses. Sempre m’ha cridat molt l’atenció el mar Mediterrani, per la qual cosa he fet diverses mostres temàtiques; també m’agrada treballar amb la matèria, com sorra, petxines, objectes trobats a les platges, etc. En aquest sentit, també he treballat molt amb tonalitats blaves, d’inspiració metafísica.

Amb quina tècnica se sent més representada?

Treballo amb pintura a l’oli, però també amb tècnica mixta, és a dir, a vegades començo una primera base amb acrílics i després acabo l’obra amb oli. Actualment, també incorporo daurats.

Per què l’inspira el mar Mediterrani?

Perquè forma part del meu entorn i durant molts anys he viscut a Salou. A banda, també m’agrada el paisatge marítim.

A través de les seves obres, quins valors vol transmetre?

La defensa de la natura i l’ecologia. També la metafísica espiritual i la poesia. De vegades, com a pintora no n’ets massa conscient de la relació amb el treball que fas. Però, sempre he sigut sincera artísticament, és a dir, no he fet el que pensava que agradaria, sinó el que sentia. L’art autèntic ha de ser sincer i expressar el que surt del teu interior.

En aquesta sinceritat, la recerca és important?

Sí, ja que a través de la recerca evoluciones en el domini de la tècnica, a la vegada que experimentes tècniques diferents.

Existeix la tendència a expressar majoritàriament sentiments positius a través de l’art?

Quan existeixen sí, però també pot haver-hi sentiments negatius. Dependrà de l’artista, perquè cada persona té unes emocions i les expressa amb el seu art. El ventall d’expressions és tan ampli com l’existència de persones. La tècnica que apliques és només una eina per expressar i un reflex de tu mateix, del teu interior.

També ha estat presidenta de la Secció d’Art del Centre de Lectura. Durant el temps que va ocupar el càrrec quina va ser la seva missió?

Intentàvem fomentar la relació amb l’art, a través de conferències amb artistes de la comarca i de la ciutat en què cadascú explicava la seva experiència. També organitzàvem exposicions.

A l’estranger també hi ha deixat la seva empremta artística.

Tant en exposicions individuals com col·lectives. Així, he exposat a París i a la Fira d’Art Contemporani de Nova York.

A vegades, és necessari que et reconeguin a fora per ser valorat a casa.

I tant!