Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

«La ceràmica és un mitjà d’expressió més ràpid i instintiu»

Al llarg de la seva trajectòria, l’artista ha compaginat la creació de peces escultòriques i artístiques amb altres més utilitàries, ja que destaca que «són dues facetes que es complementen»

| Actualizado a 02 julio 2022 07:57
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Maria Pallejà (Reus, 1969) va estudiar a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i més tard es va especialitzar en ceràmica a l’Escola Massana. Centre d’Art i Disseny, també a Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria ha participat en diverses exposicions col·lectives, així com individuals, i ha estat reconeguda amb diferents premis. Entre les mostres recents, destaca l’exposició Transgressions, que exhibeix la nova col·lecció de ceràmica contemporània del Museu del Disseny, amb obres d’una cinquantena d’artistes. L’aportació de la ceramista reusenca és una porcellana esmaltada de color blau.

No es va conformar solament amb els estudis de Belles Arts.

En els estudis proves tots els materials i quan va ser el torn del fang, m’hi vaig sentir molt còmoda perquè és un mitjà d’expressió més ràpid i instintiu. En canvi, picar ferro o pedra és un treball més elaborat. Així que paral·lelament vaig seguir les dues formacions.

Com a ceramista, quin és el seu estil?

Barrejo l’escultura i la ceràmica, amb la qual cosa el meu estil ceràmic és més artístic.

En l’àmbit personal, què l’ajuda a expressar la ceràmica?

Em permet una expressió més creativa, a la vegada que més ràpida, tot i que darrere hi ha un treball important de coneixement de tècniques i de materials.

Treballa amb porcellana.

Sí, tot i que vaig provar tots els materials. La porcellana és un material difícil de treballar, però que dona lloc a un resultat subtil i sorprenent.

Per què?

Quan cous les peces, a una temperatura de 1.200 °C, es deformen molt. És una manera d’aprofitar-me del material en tant que és molt fràgil i es desmanega, i a més té memòria. Hi ha gent que intentant controlar la imperfecció de la porcellana, però jo m’aprofito del material per expressar el que jo vull.

Quina és la seva font d’inspiració?

La natura i la mateixa ceràmica. Sobre aquest últim aspecte, per exemple, dissenyo unes peces que esdevenen continents que a la vegada tenen a dintre bols, que recorden a coves i elements de la natura. També parlo molt d’espais, del ple i del buit; de la matèria en si mateixa, etc.

El taller el té a la plaça Mercadal, allunyat de la natura.

Al final, plasmes el teu imaginari i les experiències que has viscut des de ben petita. Així, he passat moltes estones davant del mar, observant les roques i la sorra.

Quant a la gamma cromàtica, quines són les seves preferències?

Treballo molt amb els blanc-i-blaus molt suaus. Precisament, la porcellana té un blanc molt intens i característic.

Dissenya tant peces artístiques com d’altres utilitàries.

Compagino les peces escultòriques i artístiques amb altres més utilitàries, per a donar-li a l’objecte ceràmic una funcionalitat. En qualsevol cas, sempre són peces fetes a mà i mitjançant un procés completament artesanal. Tot i que siguin gerros o tasses són fetes una a una, i cada peça té les seves peculiaritats i les seves diferències.

«En la creació no importa com t’expresses, ja que tant darrere de la ceràmica com de la pintura hi ha una forta càrrega conceptual»

Per què ha decidit compaginar les dues facetes?

Per formació. Amb el bagatge que he acumulat i les influències que he rebut, per exemple de la cultura oriental, he pogut compaginar l’expressió artística i la utilitària. Per a mi, són dues facetes que es complementen.

També té afició per la pintura.

A l’haver estudiat Belles Arts, intento fer-ho tot. Al final, una cosa retroalimenta la resta, i viceversa.

L’art i la creativitat no tenen límits.

Efectivament. Quan parlem de creació no importa com t’expresses, ja que tant darrere d’una peça de ceràmica com d’una pintura hi ha una forta càrrega conceptual.

Recentment en el Museu del Disseny participa en l’exposició ‘Transgressions’.

Fa molts anys vaig guanyar diversos premis i quan encara existia l’antic Museu de la Ceràmica es va crear una col·lecció de peces d’autores i autores dels segles XIX i XX. Unes obres que s’han traspassat al Museu del Disseny, qui recentment ha actualitzat la col·lecció amb la incorporació de peces contemporànies d’artistes joves.

«Estem vivint un moment en què l’experimentació és molt important, amb l’objectiu de donar veu a molts missatges»

Quina peça exhibeix?

És una porcellana esmaltada de color blau. Per mi és un petit paisatge, és a dir, un interior en què es pot guardar altres peces; i a la vegada és una peça que parla del mateix procés i de l’evolució de la ceràmica des de l’antiguitat.

La mostra posa l’accent en aquest moment que estem vivint.

Sí, i d’aquí el nom, és a dir, es transgredeix el concepte d’objecte, com quelcom contemplatiu, per ser una forma d’expressió amb un criteri conceptual.

Cap a on caminen les noves tendències?

En moltes direccions. Vivim un moment en què l’experimentació és molt important, amb l’objectiu de donar veu a molts missatges i formes d’expressió diferents. Per exemple, la persona que vol portar la matèria al límit, experimenta amb el material; d’altres amb l’esmalt; alguns prefereixen la imperfecció i el treball amb el fortuït; d’altres la reivindicació i la crítica social, etc. En aquest aspecte, destaquen figures claus com Maria Bofill, Madola, Xavier Toubes, Jordi Marcet i Rosa Vila-Abadal, Jordi Aguadé i Antoni Cumella, que les generacions actuals hem transgredit.

Comentarios
Multimedia Diari