Les festes de Misericòrdia comencen premiant els reusencs i les seves entitats

Reus va encetar ahir la Festa Major de Misericòrdia donant tot el protagonisme a la societat civil amb l’entrega solemne dels Guardons de la Ciutat. Sens dubte, el d’ahir va ser un dels actes més emotius dels darrers anys amb motiu de l’entrega de la Medalla de la Ciutat a la reconeguda pedagoga i escriptora Maria Àngels Ollé, traspassada el passat 1 de setembre.  

Un sentiment barrejat de nervis que es contagiava de bon inici entre tots els premiats i assistents en un saló de plens de l’ajuntament ple de gom a gom. Ahir el consistori es va vestir de gala i el protagonisme era de totes aquelles persones i entitats civils que fan de la ciutat un espai viu amb personalitat. Gent que, com bé va dir la periodista Anna Fortuny, presentadora de l’entrega de guardons, «sumen el caràcter reusenc».
Els vuits premiats d’anit sumen educació, solidaritat i transgressió. Tot allò que es podria resumir en el nom d’Àngels Ollé, que amb el record del qual va ser i fer, es va convertir en la principal protagonista de la nit. Una dona, «que va decidir ser reusenca», com va dir Josep María Martí, reputat periodista escollit de forma expressa per Ollé per fer el discurs en el seu lloc.

Un dels moments més destacats de l’acte va ser quan els néts de l’Àngels Ollé van recollir la Medalla de la Ciutat de mans de l’alcalde i van pronunciar unes breus paraules que van emocionar a tots els presents. «Alguns podrien pensar que la medalla arriba tard. Però no és així, ja que aquesta ens impulsa a seguir el seu exemple i a treballar amb el màxim esforç per aconseguir una ciutat de la qual podem estar orgullosos», va pronunciar un dels néts davant d’un dels aplaudiments més sentits pels representants de la societat civil que acollia la sala de plens a vessar. Entre els presents, l’ex alcalde Lluís Miquel Perez, la directora de la URV o el Jordi Agràs i desenes de ciutadans que no es van voler perdre l’acte. També van estar presents tots els partits omplin els escons del consistori.

L’educació va ser reconeguda en aquests Guardons Ciutat 2019 en dues ocasions més. D’una banda, a l’escola Sant Bernat Calvó, que celebra 40 anys. El seu director, Josep Muntaner Cugat, en va voler destacar la seva funció com a «escola de barri compromesa en fer ciutadans més lliures i igualitaris». També en l’àmbit formatiu, un dels altres guardonats va ser la Llar d’Infants Maria Assumpció Cuadrada de la Creu Roja, també en l’aniversari de quatre dècades de la seva posada en marxa. L’encarregada de recollir la distinció va ser la seva directora, Antònia Aguilar, que va recordar els inicis de llar d’infants, la primera sense ànim de lucre que va obrir portes a la ciutat. «Era un temps on hi havia la necessitat d’atendre molts infants mentre les dones treballaven», va explicar emocionada i sense deixar d’agrair a tots els professionals que hi han treballat i a les famílies que han confiat en el projecte. Per acabar la seva intervenció, també va tenir unes paraules de record a la Maria Assumpció Cuadrada, la persona que va impulsar la llar d’infants i que la va fer créixer.

El saxo de Gerard Marçal donava aire entre premiat i premiat a ritme d’un repertori musical de tots els gèneres. Desde What a wonderful world, a Somewhere over the rainbow fins al versionat Happy birthday. Melodies que creaven espais temporals i de goig entre el pas d’uns aplaudiments a uns altres. 

En la vessant més internacional, va destacar la directora i productora Alba Sotorra Clua. Guardonada per defensar la llibertat, igualtat i identitat a través de la comunicació audiovisual. «És un honor i responsabilitat aquest guardó. La meva feina vol contribuir a donar a conèixer el que passa al món. Anima a seguir treballant per ser digne d’aquest reconeixement», agraïa la nominada als premis Gaudí per Commander Arian i guanyadora de l’estatueta l’any 2016 pel documental Game Over. 

Tampoc s’entendria la ciutat sense la lluita per la salut de la Lliga Contra el Càncer. Una defensa que ha encapçalat, durant 20 anys i de forma voluntària, Carme Vidal. «Sóc jo la que hauria de donar les gràcies per poder haver-ne estat al capdavant», deia Vidal, que enguany fa un pas al costat en l’associació. «Ha estat una ocasió i un privilegi, i aquest és el reconeixement a la tasca d’un equip».
I en un any d’aniversaris, les Germanetes dels Pobres s’enduien un reconeixement més que merescut pels 150 anys tenint cura, sobretot, de la gent gran. Treballant per intentar pal·liar allò que encara existeix avui en dia, la desigualtat social. La pobresa. «Gracias», va dir sor Júlia, amb més emoció que paraules.
 

Amb la interpretació en to de jazz del mític Hallelujah va arribar el torn de reconèixer les entitats que treballen per mantenir les tradicions i la identitat festiva de la ciutat. D’una banda, la Confraria Sant Just i Pastor. O ‘els botiguers’, popularment parlant. Armant Front i Pamies va recollir el guardor recordant aquelles botigues que van ajudar a fundar la confraria, com la mítica Cal Marquet o la Casa Navàs en un viatge cap a l’origen i bullici del Reus comercial i en un clam a recuperar-lo. «A les persones que ho han fet possible i als companys continuadors. Per fer fructífer el futur i albirar una millor setmana santa» va dir Aleix Vall, president de la Cofraria de la Verònica al recollir el guardó. Una entitat de 70 anys que busca renovar-se per seguir perdurant per mot de temps en els passos de Setmana Santa. Per últim, la colla de música Els Tranquils, recollien el guardó de la mà de la seva membre més antiga, en honor als 75 anys de l’entitat promocionant les caramelles a la ciutat.ant les caramelles a la ciutat.  «Uns premis marcats per la valentia, el rigor i el compromís», va sentenciar, Carles Pellicer, alcalde de la ciutat.