Reus, capital de les Misericòrdies: el nom cèlebre

Misericòrdia, Coia, Cori, Misi, Missa, Còrdia. I així, totes les combinacions possibles. De Misericòrdies n’hi pot haver moltes, però ben segur que si en coneixen alguna ben probablement serà de Reus. I la majoria d’elles s’agrupen al grup cultural de Misericòrdies.

Ja fa més de 40 anys que estan en actiu, intentant preservar la tradició de fer pinya entre elles, tenint en compte que cada vegada el nom es posa menys. Assegudes a la taula del seu local (inaugurat ara ha fet un any), cinc dones de diferents edats i que comparteixen nom, debatent sobre què significa ser de Reus, la Festa Major i, en especial, les Festes de Misericòrdia.

Són la Cori Vallvé Ollé (59 anys), la Misericòrdia Salvadó Novell (77 anys), la Coia Anguera Sans (72 anys), l’Anna Coia Rué Iglesias (81 anys) i la Cori Pàmies Vallvé (17 anys). Ja només amb la introducció de cadascuna d’elles ja apareix la primera qüestió a comentar: la diferència d’edat i els pocs noms que es posen ara.

De fet, la Cori Pàmies és de les més petites a hores d’ara a la ciutat. Durant molts anys, va tenir ella el títol (si se li pot dir així) de ‘la Cori petita’. Des de fa cinc anys ja li van agafar el relleu: n’hi ha una de 5 anys i una de només 1. «Em fa bastanta pena que es perdi el nom, ja no hi ha tant de relleu com abans. A vegades fem reunions de totes les Misericòrdies i veus que la majoria són grans. Ara som tres ‘petites’», explica la Cori Pàmies. Això sí, diu ben orgullosa que és la primera Cori a dur aquest nom abreviat al DNI.

Ara bé, la resta de dones lamenten que el nom ja no es posi tant. «Quan ens n’assabentem pel boca-orella que ha nascut una nena que es diu així, anem a perseguir la família perquè la facin sòcia», explica la Misericòrdia Salvadó. «Estem tenint més baixes que altes, perquè se’n moren més que en bategen», diu l’Anna Coia, encara que sí que asseguren que n’hi ha moltes arreu de la ciutat que encara no són sòcies. Ara bé, un del que més destaca és la següent frase: «Si mai tingués una filla, m’encantaria posar-li aquest nom», un desig de la Cori Pàmies que és lloat.

Les que comparteixen taula hi coincideixen: per a elles, tenir aquest nom és celebrar que ets de Reus i mantenir aquesta tradició amb un rerefons religiós, però amb un fort significat sociocultural. «A mi, el president Jordi Pujol em va dir: ‘Totes les Misericòrdies que conec són de Reus’. I és així, aquí ens concentrem totes amb orgull», diu emocionada Misericòrdia Salvadó.

A banda de la unió que els dona el fet de compartir nom, també hi ha una cosa que les manté lligades: l’amor per Reus. En preguntar sobre quina festa prefereixen, Sant Pere o Misericòrdia, cap d’elles es decideix. Això sí, tenen una reivindicació: «Ja hem encès diverses tronades. Ara ens agradaria portar l’estendard propi del grup de Misericòrdies per Sant Pere». Totes elles són religioses practicants, excepte la jove. «No em considero profundament creient, però participo en els actes religiosos de les Festes, com la missa prèvia i el bes a la imatge». El cas de la ‘Cori petita’ evidencia un fet: encara que no siguin creients o practicants, durant les Festes de Misericòrdia no fallen a la convocatòria de la celebració. «Cadascuna viu la religió a la seva manera. Anem al santuari a resar i demanar quan ho necessitem perquè ens passa alguna cosa o també quan espiritualment ja ens fa falta», diu l’Anna Coia.

Alhora, però, cadascuna manté la seva pròpia tradició per a mantenir viva la tradició de les Festes. La Cori Vallvé, per exemple, va ser la creadora amb la seva família de les galetes Coietes. Un dolç amb producte reusenc (vermut i avellanes) en forma de la Mare de Déu. «Quan s’apropa la data, en comencem a fer i en venem al Forn Sistaré», un fet que es converteix en una manera de fer festa, més enllà de la religió.

Les Misericòrdies no s’han aturat en els més de 40 anys que porten en actiu. El millor de tot és que, com va dir Jordi Pujol, han fet que la gent reconegui Reus gràcies al seu nom. De fet, han fet nombroses sortides arreu del país per visitar Mares de Déu de la Misericòrdia. «Hi havia pobles que ens preparaven una rebuda amb la banda del poble, menjar típic... hem estat molt ben rebudes a tot arreu per ser les Misericòrdies de Reus», celebra la Misericòrdia Anguera.

Aquí a Reus també han estat sempre l’ànima de la Festa. Des d’encapçalar moments com el Rosari de Torxes, fins a ser les protagonistes d’algunes de les misses del 25 de setembre. Alhora, també organitzen actes paral·lels i no deixen de créixer: enguany es fa la primera caminada de les Misericòrdies. Tot per dur la reivindicació del seu nom allà on arribi.

Els noms