Modernisme i façanes de Reus parlen de realitats socials i alimentació

Com era la cuina en l’època modernista? Menjaven el mateix els obrers i la burgesia? Carmen Granados, guia turística, ho diu clarament: la diferència requeia «sobretot amb l’alimentació». Mentre que les classes baixes vivien, bàsicament, de verdura i veien ben poc la carn, les classes benestants es caracteritzaven pels excessos.

Amb aquesta premissa, ahir a la tarda s’encetava pels carrers de Reus la ruta ‘Vermut i cuina modernista’, una proposta que Reus Promoció ofereix tots els dijous d’agost a les 18 h de la mà de la guia Carmen Granados. L’objectiu és conèixer els principals edificis d’aquest moviment cultural i artístic que va marcar el final del segle XIX i principis del XX i, alhora, com era la societat i la cuina d’aquella època.

Els propis edificis construïts en aquell moment ja donen pistes de què es respirava al Reus de fa 100 anys. I així es va poder comprovar just a l’inici del recorregut, amb la Casa Rull (modernista) i la Casa Gasull (noucentista), una al costat de l’altra. El propietari de la primera era notari, tal com va apuntar una de les participants de la ruta. «A l’escut de la casa hi ha una balança. I a la façana també hi ha representada una ploma», observava. Quant a la Casa Gasull, «la planta baixa és molt alta, de sis metres», assenyalava la guia. A la façana hi ha representats elements com les oliveres, i és que el propietari era originari de les Borges Blanques. La planta baixa, doncs, és on hi havia el magatzem i oficines del negoci, centrat amb l’oli.

Al mateix carrer Sant Joan, un altre edifici dóna més pistes dels reusencs de l’època: l’edifici que actualment acull la seu de Reus Promoció havia sigut el Dispensari Antituberculós. Tal com va exposar Granados, els treballadors de les fàbriques vivien en condicions molt dures. A això se sumaven altres problemes com l’alcoholisme o l’adulteració de productes molt consumits diàriament, com el vi o el pa. De llet, pràcticament no es consumia, tampoc la materna: les dones treballadores no tenien temps i entre la burgesia no estava ben vist. Tot feia que les malalties fossin presents entre la població i que l’esperança de vida entre obrers no fos massa alta.

Ben a prop de l’antic Dispensari Antituberculós, hi ha l’actual barri del Carme –el llavors barri del Bassot–, un altre punt que va ser clau per entendre, durant la ruta, com vivia la classe treballadora de l’època, amb cases estretes, balcons petits, pous negres... I, just al costat, el Vapor Nou, fàbrica que va arribar a tenir uns 1.500 treballadors.

A pocs metres, la cara contrària, amb la plaça Prim, «el centre de la burgesia», destacava la guia. El Teatre Fortuny, bars, hotels amb noms internacionals, com l’Hotel de París, el de Londres o la Fonda Catalunya, tots ells acompanyats de bars i restaurants on s’hi servien refrescos o cuina francesa, «l’excel·lència per a la burgesia de l’època», que s’emmirallava amb el país veí.

Al recorregut no va poder faltar la figura del reconegut arquitecte Antoni Gaudí. Davant de l’estàtua de ‘Gaudí nen’, al carrer de l’Amargura, es va fer un petit incís al moviment vegetarià, que va començar a emergir a finals del segle XIX i del qual l’arquitecte reusenc en va formar part. Feia menjades poc abundants i el que no li podia faltar mai era un grapat d’avellanes a la butxaca.

«Ens ha agradat moltíssim», van expressar la desena d’assistents a la ruta d’aquest dijous. Entre ells, veïns de Barcelona que estiuegen a Porrera i que, ahir, van voler conèixer més a fons la ciutat reusenca, el modernisme i la societat de l’època. També n’hi havia de Tarragona, «però ens agrada molt Reus i aquesta ruta ha sigut diferent», explicaven. Una ullada a la casa natal de Gaudí, al carrer de Sant Vicenç número 4, va donar per conclòs el recorregut.