La vella fàbrica... de fer bitllets

Els descendents d’una de les famílies propietàries de La Manufacturera de Algodón, coneguda popularment com el Vapor Vell, em van explicar que hi va haver un temps que aquella gran indústria tèxtil reusenca va ser –dit en el sentit figurat de l’expressió, però gairebé literalment– una fàbrica de fer bitllets. Parlaven de quan la neutralitat espanyola a la Primera Guerra Mundial va propiciar un augment exponencial de la demanda exterior, ja que les fàbriques dels països bel·ligerants s’havien hagut de reorientar cap a les necessitats de la guerra. Els forts augments de la producció i dels preus es van traduir en rendiments astronòmics pels industrials catalans.

Per il·lustrar-ho, els meus interlocutors em van dir que la memòria familiar evocava que amb els beneficis d’un sol d’aquells anys –i parlem de la meitat dels guanys obtinguts per l’empresa, perquè la propietat la compartien al 50% amb un altre soci– van comprar un edifici sencer a una cantonada del passeig de Gràcia de Barcelona. Malauradament, aquella bonança econòmica no va servir per millorar les condicions salarials i laborals dels obrers, el que va provocar fortes tensions socials, com també va passar a les èpoques de crisi viscudes per l’empresa amb anterioritat i posterioritat, que van colpejar durament els centenars de treballadors que ocupava.

Són algunes de les moltes històries que guarda l’antiga factoria del Vapor Vell, construïda cap al 1855 i que permet explicar el batec de la ciutat durant quasi un segle. Les seves antigues naus donen testimoni de la importància de les sederes, del boom industrial, de l’acumulació de capitals i les múltiples iniciatives que la burgesia reusenca va generar, del moviment obrer, del treball femení, de les grans vagues...

Probablement, recuperar el Vapor Vell s’ha convertit en el repte patrimonial més gran de la ciutat, no només pel seu valor històric, sinó perquè parlem d’un edifici amb una superfície de més de 4.000 metres quadrats construïts. I actuar sobre un immoble catalogat d’aquestes dimensions representa una enorme inversió que només té sentit si permet, a més, convertir-lo, en un espai de plena utilitat ciutadana, de servei públic a tots els nivells.

I podria ser que el projecte d’Escola d’Oficis esdevingui una quadratura del cercle pel Vapor Vell, perquè a més d’atendre una demanda formativa de la societat i el mercat laboral, entronca amb tot el que representa l’antiga fàbrica tèxtil, i pot resultar un element dinamitzador pel barri del Carme i un pas de gegant en la seva llarga reforma urbanística, que encara no ha guanyat la batalla per revitalitzar-lo i aturar la degradació.

L’any passat, la regidoria d’Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, a través de l’IMFE Mas Carandell, va adjudicar a la consultoria Transferència de Recursos Avançats i Nous Serveis S.L. (Utrans) el desenvolupament i execució del projecte Estudi i detecció de les necessitats de formació, i posada en funcionament d’una Escola d’Oficis a Reus, per millorar l’oferta formativa del territori i adequar-la a les necessitats i demandes del teixit productiu.

Paral·lelament, l’Ajuntament de Reus ha tret a licitació aquesta setmana el contracte per a la redacció del projecte bàsic i executiu de les obres de consolidació de l’edifici del Vapor Vell, així com les obres de reforma per a la implantació de l’Escola d’Oficis de Reus, amb un pressupost de 55.170,39 euros.

L’obra preveu aturat el deteriorament de la vella fàbrica millorant la impermeabilitat, l’estètica i la resistència estructural, a més de la reforma parcial de la planta baixa per adequar-la a l’Escola d’Oficis.

El gran equipament pendent

No és el primer cop que el Vapor Vell disposa d’un projecte de rehabilitació en el marc de la reforma del barri del Carme, endegada a partir del 2004 gràcies a la Llei de Barris. L’adquisició de l’antiga factoria tèxtil per reconvertir-la en equipament cultural i la creació d’una plaça amb aparcament soterrani al seu davant, era una de les intervencions urbanístiques més cridaneres i costoses contemplades en el pla de millora del barri. Les demores i els sobrecostos d’altres actuacions van derivar en què la major part del pressupost previst per la plaça i el Vapor Vell –més de cinc milions d’euros– es reprogramés cap a altres partides.

Quan finalment el consistori va poder adquirir l’edifici, el cost ja era inassumible en un context d’enormes dificultats financeres municipals. D’altra banda, el projecte cultural inicial contemplava destinar la major part de l’edificació a espai de producció i formació del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER), organisme que va passar a millor vida arran dels canvis de govern a l’Ajuntament i la Generalitat i les retallades en matèria cultural que van aplicar ambdues institucions a partir de 2011 a causa de la gran recessió. Així les coses, el Vapor Vell va ser readaptat per allotjar els elements del Seguici Festiu, en espera de millors temps que permetessin emprendre una intervenció definitiva. Potser, finalment, aquesta hora ha arribat.