Teoria i pràctica de la comunicació política

El consultor polític reusenc Xavier Domínguez va estar dilluns passat al Centre de Lectura. Després de treballar pel PSC a Reus, va anar a fer les Amèriques, on s’ha convertit en un referent al seu sector. Com no pot ser d’altra manera en un reconegut professional de la comunicació, Domínguez és una màquina de llançar titulars. De fet, les seves intervencions durant el diàleg amb Ernest Benach, es podrien transcriure fàcilment com una successió de tuits, farcits de lemes i consignes perquè, com no es cansa de palesar, el seu negoci va de publicitat.

Des d’una visió estrictament periodística, els millors titulars que va donar Xavier Domínguez va ser els referits a ell mateix: fa 16 anys que tomba pel món, ha treballat en 12 països per opcions polítiques de tots els colors, ha agafat 3.100 avions, ha participat en 400 campanyes i li han presentat 376 demandes. El subtítol hauria de dir que el personatge és estrateg polític i creatiu publicitari, però no sé si cal.

Amb aquesta carta de presentació, el fundador de Wish&Win, consultoria especialitzada en comunicació política i electoral, acumula una experiència privilegiada com a observador i actor en aquests àmbits. I els seus diagnòstics són pessimistes: «Vinc del futur i el futur és negre»; «l’hostilitat ha guanyat a l’agressivitat»; «l’estratègia és moure odis, en lloc de moure passions»; «el problema no va de dretes o esquerres, sinó de populisme»; «hem deixat fer la comunicació política als mitjans i la informació als polítics»; «les xarxes deixen una classe política que es dedica a gestionar en lloc de motivar»; «els polítics han de ser referents socials per generar canvis, no per asfaltar carrers i posar pipicans»...

Ministra i enquestes

Casualment, dos dies després, la comunicació política envaïa Reus amb la visita del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i de la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant. Aquest cronista va optar per anar a veure la ministra en un acte del PSC amb la diputada i alcaldable socialista Sandra Guaita, en un entorn peculiar com La Fàbrica, perquè no sempre es té l’ocasió d’escoltar una ministra el govern d’Espanya mentre es pren una cervesa.

La trobada no va passar d’un coaching corporatiu amb una audiència majoritària de militants i simpatitzants, però permetia veure dues polítiques amb importants responsabilitats exercint el lideratge motivacional, que, al cap i a la fi, d’això va, o hauria d’anar, la política.

Val a dir que la ministra Morant havia estat abans alcaldessa de Gandia i va aplicar els recursos de la política local i la coneixença personal amb Guaita per bastir un discurs inspirador adreçat a un auditori reusenc. Així que la cosa va sortir prou dignament, com era d’esperar atès que les dues protagonistes jugaven a casa.

Crec que vaig ser l’únic periodista assistent a l’acte, circumstància que evidència la poca atenció que aquests tipus d’esdeveniments desperten des de ja fa molt temps entre la premsa, tot i que l’explicació segurament obeeix tant a les dificultats que tenen els partits per trobar canals i audiència per a la seva comunicació política més enllà del mòbil i les xarxes, com al complicat context que travessen els mitjans d’informació.

En qualsevol cas, el desembarcament d’una ministra posa de manifest que la maquinària socialista ja treballa a tot drap en la precampanya de les eleccions municipals, en què Sandra Guaita és una de les tres candidates que surten amb opcions de guanyar-les, tot i que les enquestes dels partits que van filtrant-se diuen que les alcaldables de PSC i ERC estarien actualment per davant de la de Junts.

En aquest sentit, divendres es va fer públic el sondeig d’opinió que anualment publica l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Una de les preguntes és sobre a quin partit votarien els enquestats si en aquest moment se celebressin eleccions municipals. És una dada referida al conjunt de Catalunya, però com el comportament electoral de Reus cada cop és més similar al de la mitjana catalana, el resultat té cert interès. Diu que el PSC estaria al capdavant, millorant els resultats de 2019, seguit d’ERC, amb un lleuger retrocés, i Junts bastant més allunyat i perdent posicions envers fa quatre anys.

Insisteixo que el resultat és només parcialment extrapolable, perquè recull dades globals i no locals i no pot reflectir el factor candidat, que pesa cada cop més que el partit a l’hora de decidir el vot, i això s’accentua encara més en unes municipals. Com va quedar ben clar el 2019 precisament a Reus.