Un visitant francès molt benvingut: el mariscal Joffre

Si la vinguda del president francès, Emmanuel Macron, a Barcelona, convidat pel govern espanyol per celebrar una cimera amb Pedro Sánchez, ha resultat controvertida, la visita del mariscal Joffre el 1920, convidat per la Mancomunitat de Catalunya, ho va ser encara més. L’enrenou polític va propiciar que l’heroi de la Primera Guerra Mundial passés per Reus i rebés una multitudinària benvinguda.

Val a dir que quan Josep Joffre va assolir fama mundial arran de la batalla del Marne, a Reus va córrer la notícia que el militar francès nascut a Ribesaltes (Rosselló) era descendent de la ciutat i estava emparentat amb la família reusenca del mateix cognom. Això va quedar ràpidament desmentit, tot i que encara avui apareixen ressenyes sobre el mariscal que vinculen la seva família paterna amb Reus.

L’episodi va anar així. L’octubre de 1919, una delegació encapçalada pel president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, acompanyat d’Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Enric Morera i Pompeu Fabra, entre altres, va a Perpinyà per convidar Joffre a presidir els Jocs Florals que s’han de celebrar a Barcelona l’any següent. L’acceptació del mariscal en un moment d’efervescència del catalanisme polític posa en un compromís les diplomàcies d’Espanya i França, que ho resolen acordant que passi primer per Madrid per complimentar el rei Alfons XIII. La comitiva ve en tren, entra per Irun i en la ruta posterior de Madrid a Barcelona fa parada a Reus.

Tothom a l’estació

L’alcalde, el republicà Jaume Simó Bofarull, publica un ban convocant la ciutadania: «En testimoni de fraternal afecte a la democràcia gloriosa de França devem saludar a l’il·lustre Mariscal Joffre en son pas per aquesta ciutat el divendres dia 30 a les set del matí, a l’Estació dels Directes. Hi assistirà l’Excm. Ajuntament en corporació amb la Banda Municipal.

Que els patrons donin facilitats a la dependència; que hi sigui tot Reus; les entitats amb ses banderes, les Corporacions, tot el poble. Així s’ha d’esperar. En invitar al veïnat a demostrar efusivament els seus sentiments envers els valors morals que en Joffre representa, i en confiar que no hi mancarà ningú que pugui assistir-hi, no faig més que justícia al poble de Reus».

El viatge està previst pel 30 d’abril, però a darrera hora s’ajorna un dia i la vinguda de Joffre a Catalunya es produeix el dissabte 1 de maig. El tren exprés surt la tarda anterior des de Madrid, fa parada llarga a Reus i arriba al baixador de passeig de Gràcia de Barcelona dues hores després –això no ha canviat gaire en els darrers cent anys–. Des d’abans de les set del matí, les andanes de l’estació del passeig Mata són plenes de gom a gom.

El tren arriba a les 7:20 –amb deu minuts de retard– i «en entrar en agulles ressona una clamorosa salva d’aplaudiments, executant La Marsellesa la Banda Municipal», diu el Diari de Reus.

La benvinguda

Les autoritats municipals pugen al vagó per donar la benvinguda al militar i una toia de roses amb una llaçada de les quatre barres a la seva esposa. Els representants dels Jocs Florals també obsequien amb un ram de clavells de Sant Jaume amb llaç de les quatre barres, ressalta el Foment.

El mariscal agraeix «amb frase senzilla l’afecte que se li demostrava i, a una indicació, va baixar del cotxe per saludar a tothom, encaixant la mà als que es trobaven més pròxims», explica Les Circumstàncies. «Després de departir amablement, sempre en català, al senyal que el tren anava a sortir, va pujar al cotxe saludant militarment. A la salutació del Mariscal el públic contesta amb visques i aplaudiments».

«En posar-se novament en marxa l’exprés, els aplaudiments i visques no s’aturaven. Mentre la Banda fa sentir de nou La Marsellesa, la multitud aclama frenèticament el valent Mariscal», narra la premsa reusenca.

En una quartilla

A requeriment dels periodistes vinguts a Reus per fer el trajecte final amb Joffre, el mariscal els escriu en una quartilla: «En arribar a terra catalana, aquest país que conec i que estimo de tants anys, saludo a tot el poble germà del meu Rosselló».

A Barcelona, la rebuda popular al vencedor del Marne és encara més apoteòsica, però la seva estada està envoltada d’un gran desplegament policial i suscita diversos aldarulls quan en alguns dels actes els assistents entonen Els Segadors i crits de «visca Catalunya lliure» i la policia respon amb càrregues i detencions. La política, com la xarxa ferroviària, tampoc ha canviat tant des d’aleshores.