<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Oda al fricandó, de Riudoms al cel

Ahir al migdia es va celebrar, a la plaça de l’església, el concurs de fricandó emmarcat en les IV Jornades del Fricandó de Riudoms

19 enero 2025 13:33 | Actualizado a 19 enero 2025 13:34
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La gastronomia local és una finestra única per entendre un territori i els seus habitants. Més enllà de nodrir, ens connecta amb les arrels, amb el paisatge i amb les persones que ens envolten.

En un món cada dia més globalitzat, on els trets culturals s’inconcreten a cada volta desvestint-nos més i més de la nostra identitat, on els esmorzars de forquilla s’han substituït pel ‘brunch’ i els ‘fast foods’ ressonen més amb una fita de celebració que no pas els elaborats plats que conformen el nostre calendari gastronòmic com els peus de porc o el mateix fricandó, Riudoms s’alça per reivindicar allò que els defineix.

I és que el 2019, els veïns de Riudoms varen escollir en una votació popular que el fricandó era el plat que més representava la vila.

Des de llavors, la Secció gastronòmica del CERAP (Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar) impulsa unes jornades dedicades a aquest plat, entre les quals s’hi inclou el concurs que es va celebrar ahir. Emmarcat en el programa de la festa major de sant Sebastià, les jornades, que ja van per la seva 4a edició, demostren ser un èxit any rere any, omplint la plaça de l’església de la familiaritat i el caliu que sempre va acompanyant un bon àpat.

La gastronomia local és un reflex viu de la nostra cultura, història i identitat i un ressò viu de com ens relacionem amb l’entorn que ens envolta

Des de primera hora del matí, l’ambient ja feia olor de vedella marcada i bolets. Cada participant va anar arribant amb el seu secret ben guardat: des de la selecció de la carn fins a la fórmula exacta del sofregit. Alguns optaren per versions clàssiques, mentre que altres s’arriscaven amb tocs innovadors, com la incorporació de diversos aromàtics o bolets poc habituals i salses que jugaven amb la textura.

Entre riures de coneguts i converses al no-res s’anunciaven les tres receptes premiades: la Montse Guiu de Maspujols s’emportà el premi a la millor presentació, la Vilma Aguerre d’Argentina el premi a l’originalitat, i, finalment, la Josepa Llauradó, veïna de Riudoms, s’enduu pel seu fricandó de vedella amb múrgoles el premi al millor gust.

Amb abraçades i rialles agermanades es tanca la diada, però no el sentiment de pertinença que floreix gràcies a cinc excusats trossos de carn que garanteixen la permanència d’un acte que s’ha convertit en molt més que un tast gastronòmic, establint-se com un punt de trobada arrelat en la melangia comunitària.

La gastronomia local representa molt més que el conjunt de plats típics del nostre territori: és un reflex viu de la nostra cultura, història, identitat i un ressò viu de com ens relacionem amb l’entorn que ens envolta.

La cuina local explica la història de qui som, ja que és fruit de generacions d’experiència, coneixement i creativitat amb els recursos propis. Els plats típics reflecteixen els costums, les celebracions i les influències culturals que han modelat la nostra comunitat al llarg del temps, i és la nostra obligació guerrejar per mantenir-los vius en un món veloç i emboirat.

Comentarios
Multimedia Diari