A finals del segle XII, el temor als atacs musulmans devia ser encara molt present pels habitants de les noves viles que brotaven pel Camp de Tarragona, en ple procés de repoblació. «Que els homes facin una fortalesa per tal que s’hi puguin salvar i defendre bé, a la qual nosaltres hi enviem mestres d’obra i els donem aliment, beguda i guany, a més d’enviar-hi sogues, senalles i tapieres, i que aquests mateixos homes treballin en la construcció de la fortalesa», decreten l’any 1183 els castlans Bernat de Bell-lloc i Agnès a la primera carta de població de Reus.
La preocupació per la defensa i la necessitat de construir una muralla seguia ben viva tres anys després, el 1186, quan el cambrer Joan de Sant Boi concedeix la segona carta a favor dels pobladors de Reus: «Cadascun dels treballadors que treballi, segons la quantitat d’honor que tingui, a l’obra de la fortalesa o castell que allí estan disposats a fer. Que cadascú que allí hi tingui heretat, segons la seva vàlua i el seu poder, sigui ben proveït amb les armes amb què pugui defendre’s a si mateix i a la vila en el moment oportú. I que també cadascú faci guàrdies per a la custòdia de la vila en temps de temor i necessitat».
Les cartes de població, atorgades pels dos senyors feudals que es repartien el domini de Reus, són dos dels pergamins més importants i antics que es conserven al fons municipal de l’Arxiu i seran restaurats, amb 13 documents més, pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
Són, també, dues de les primeres referències històriques sobre la ciutat. Recordem que el primer document conegut on s’esmenta Reus és de l’any 1154. Es tracta d’un text on Robert, príncep de Tarragona, reconeix que Reus era de dret de l’església de Sant Fructuós de Tarragona, a causa de la donació que ell mateix n’havia fet en el temps que l’arquebisbe Oleguer l’havia nomenat príncep –és a dir, el 1129–. Pels historiadors, aquesta referència obre la possibilitat –tot i que incerta– que Reus ja existís el 1129. El que sí que permet assegurar és que el 1154 ja s’havia format una petita vila.
Primeres propietats i impostos
Trenta anys després, les dues cartes de població concedeixen i reconeixen el que els primers reusencs tenien: «Les terres, les vinyes, els horts, les cases i els farraginals que ara tenen i en el futur tindran en els termes d’aquesta vila, amb les seves entrades i sortides, amb les aigües, les pastures, els boscos i la caça», diu la carta del 1183. També estableixen els impostos. «Que cadascun dels treballadors de cada parellada de terra, cada any, doni a la cambra de l’Església de Tarragona, a perpetuïtat, tres quarteres d’ordi i una quartera de forment (blat)», fixa la de 1186, alhora que regula la distribució de terres i conreus: «Que cada parellada de terra sigui suficient i proveeixi llargament i plena per a sembrar 80 quarteres d’ordi i que cada parellada tingui 4 quarterades de vinyes».
En mans dels senyors feudals, a més de l’administració de justícia, quedava el forn i la ferreria, on els veïns havien de portar a coure el pa i a llossar i esmolar les eines i se’ls cobrava un tribut. «Us fem que cogueu el pa i que en sigui donat el vint-i-cinquè per al fornatge. I si el forner fes cap dany o perjudici en la cocció del pa, que ho restitueixi i esmeni o que es quedi per a ell la part dolenta d’acord amb el seu valor», va ser la normativa ordenada per Bernat de Bell-lloc i Agnès. Si a la primera carta els castlans volen «posar i establir el ferrer», a la segona el cambrer referma els tributs per la ferreria: «Que sengles treballadors donin de cada arada per al llossal, cada any, una quartera d’ordi i un llossal de vi, segons el costum del territori de Tarragona. I, per això, que els ferrers llossin bé i lleialment les seves eines relatives a l’ús del treball i de l’agricultura. Tanmateix, d’acord amb el costum de la terra, els reparin els seus utensilis».
El paisatge urbà
Ezequiel Gort, a Reus al segle XII –l’estudi de referència sobre els orígens de la ciutat–, afirma que les cartes de població forneixen una bona informació de com era Reus aleshores. «Primerament, cal suposar que fins al 1180 l’increment del veïnat devia haver estat lent i cap aquesta data la població encara devia ser ben minsa, la qual cosa justificaria la concessió de les cartes. Cal creure que a partir dels anys 1183-1186 el veïnatge devia créixer notablement. El mateix fet de fabricar les muralles devia facilitar aquest augment demogràfic en la mesura que contribuïa a millorar la seguretat de l’indret», explica Gort.
L’arxiver i historiador reusenc dedueix que «pel que fa al paisatge, els boscos que se suposa que devien cobrir bona part del Camp es devien anar reduint a mesura que arribaven nous colons i la senyoria els establia. Les cartes indiquen que existien boscos, amb caça, però també que hi havia pasturatges, prats, garrigues...».
Segons Gort, el primer nucli de població es devia bastir a la zona compresa entre l’actual plaça del Castell, les Pescateries Velles i els carrers Major i de la Font, i devia créixer després cap al carrer de l’Abadia. Aquest primigeni paisatge urbà estava format per «una munió de petites cases més o menys arrenglerades i properes al castell, en curs d’ampliació, i a l’església, posada, es diu, sota l’advocació de santa Maria, o bé qui sap si ja de sant Pere».
