Primera visita institucional del president de la Generalitat, Salvador Illa, a Reus aquest dilluns al matí. Una ruta en què ha aprofitat per signar el llibre d'honor de l’Ajuntament, ha assistit a la col·locació d’una llamborda de memòria per un deportat reusenc als camps nazis i ha visitat la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Reus. El moment més emotiu s’ha viscut al número 10 del carrer Sant Esteve, al cor del barri del Carme. En un edifici actualment sense habitar, hi va viure Ramon Recasens Marsal, deportat el 1944 al camp de concentració de Buchenwald (Alemanya).
Recasens va néixer a principis del segle XX a Tarragona i, cap als anys 30, es va traslladar a Reus, on treballava en una de les fàbriques tèxtils de la ciutat. Era d’ideologia anarcosindicalista, militava a la CNT i va combatre a la columna Durruti al front de Madrid i l’Aragó. A l’exili, es va allistar a la resistència antifeixista francesa i, el 1943, les tropes nazis el van capturar i el van enviar al camp alemany, fins que el 1945 els aliats el van alliberar del captiveri. Va viure a Bordeus (França) i va morir el 1974. «És important que els joves se n’adonin dels moments tan cruels i sagnants que van ocórrer. Que no quedi en l’oblit i no es tornin a repetir», ha explicat la seva família en l’acte institucional davant la llamborda col·locada per les brigades municipals.
Davant els familiars, Illa ha recordat el «llegat de Recasens» i la seva contribució, «el seu granet de sorra» a la història en un moment convuls. En aquest sentit, per a Illa, la llamborda significa «un gest senzill i de respecte» cap al deportat i ha lamentat els diferents conflictes bèl·lics que assetgen el món: «Si ens en vam sortir en aquell moment, ho podrem fer ara, podrem sobreposar-nos i vèncer les dificultats». Per tot això, ha subratllat els esforços que fa el seu govern per la memòria històrica i ha fet una crida a «no repetir errors que es van cometre en el passat». «En moments complicats ens n’hem sortit», ha dit.
Guaita, als joves: «Alceu la veu i parleu del que va passar»
Al seu torn, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha apel·lat al «paper primordial» que han de tenir els joves per «lluitar pel present i pel futur». «Heu de parlar del que va passar perquè això no és una broma i pot tornar a passar», ha recalcat Guaita, que ha demanat als joves que «alcin la veu» i expliquin sense por «què va passar als camps de concentració». De fet, Guaita ho ha dit davant d’un grup de joves de l’Institut Domènech i Montaner i el Col·legi Sant Josep, que també han llegit escrits relacionats amb la guerra i la persecució nazi.
La tasca de recerca històrica de l’Arxiu Municipal i de l’historiador Joan Navais ha permès identificar 36 reusencs deportats, com Ramon Recasens, als camps d’extermini. En l’actualitat ja hi ha una vintena de llambordes col·locades i durant el 2025 es calcula que se n’instal·laran una dotzena més.
Llibres d’Amorós, vermut i melmelada de taronges per a Illa
Salvador Illa ha arribat a Reus a quarts de 12 del matí a l’Ajuntament de Reus, on l’han rebut l’alcaldessa i una comitiva municipal formada pels regidors de govern i Teresa Pallarès en representació de l’oposició. Al saló de plens, Illa ha signat el llibre d’honor, on també ha reflexionat sobre la memòria històrica. Al plenari, Guaita ha recordat al president de la Generalitat algunes de les fites de la ciutat, com el fet de construir la primera depuradora d’aigües residuals el 1933 o el primer matrimoni civil de l’Estat el 1868.
En la trobada privada que han mantingut alcaldessa i president, segons explica l’Ajuntament, han parlat de «projectes conjunts» per a la ciutat i, en aquest sentit, han abordat la promoció d’habitatge social que l’Ajuntament ha posat a disposició de la Generalitat; el Pla de Barris, en el qual Reus presentarà la candidatura per optar a les ajudes per a fer una intervenció integral als barris Carrilet, Fortuny, Juroca, Montserrat i Parcel·les Casas; la construcció del poliesportiu el Molinet; al trasllat de la Facultat de Medicina de la URV al Campus de Bellissens, i el treball conjunt entre les dues administracions de reforç del comerç local, entre altres.
A l’hora dels obsequis, Illa se n’ha anat «carregat», tal com ha expressat l’alcaldessa, amb qui s’ha reunit en privat durant uns quants minuts. S’ha endut com a regal una col·lecció de llibres de Xavier Amorós, una ampolla de vermut i un pot de melmelada feta amb taronges de la via pública. Després de col·locar la llamborda de memòria, Illa ha acabat la seva visita a Reus a la comissaria dels Mossos d’Esquadra, on ha saludat els agents i el cap de l’Àrea Bàsica Policial Baix Camp-Priorat. Durant tota la ruta, l’ha acompanyat la delegada del govern català a Tarragona, Lucía López.
En l’arribada a Reus, una seixantena de persones han xiulat l’entrada del president Illa al consistori. Els manifestants eren contraris a la instal·lació de Lotte a Mont-roig del Camp i membres de la plataforma de la residència ICASS de Reus, que reclamen que es reobri amb el 100% de places públiques. A la sortida, Illa ha topat amb els Avis i Àvies per la Independència.
