Más de Sociedad

Els castells a Tarragona segons l’avi Sardà

Maireta i seitó. Estrenes. Tarragona fou la ciutat que al segle XIX veié els primers 2 de 8 (1841), 5 de 8 (1849) i 3 de 9 amb folre (1851)

JORDI BERTRAN

Whatsapp
El Sant Magí processional i la Santa Tecla del Retaule major quedaren aparellats a la catedral. FOTO:  JB

El Sant Magí processional i la Santa Tecla del Retaule major quedaren aparellats a la catedral. FOTO: JB

L’enhorabona a les colles pels 17 pilars de quatre que feren honors al llegat casteller de la ciutat. Elles són les que han empès la iniciativa. Gest molt maco amb la «no aleta» dels Xiquets, o dit d’una altra manera, l’aleta a l’antiga pròpia dels pilars amb les mans a la faixa, perquè «tot no és normal i això s’ha d’escenificar», segons un casteller experimentat.

És hora d’enfilar Santa Tecla, en què ara no hi ha tancat cap acte casteller. Com en la darrera reunió de les colles preSant Magí s’acordà, des de dilluns s’ha de treballar per resoldre-ho. Avui volem fer memòria, aprofitant que enguany s’ha presentat el Llibre de l’avi Sardà. Dietari de la Tarragona del segle XIX (1835-1895), a cura de Jordi Drudis Lerín i publicat per Drudis i Virgili Editors.

Conté informació notable sobre rituals comunitaris, així com de les celebracions de l’any festiu, entre les quals la temàtica castellera hi té pàgines memorables. Les notícies de les Festes de Santa Tecla de 1841 són d’excepcional importància. L’autor i procurador Josep Antoni Sardà i Portella, avi Sardà (1790 – 1874), identificà els balls de valencians amb les colles de pagesos i de pescadors, pròpies de Tarragona. Fa 180 anys l’actuació fou sonada.

2 de 8 i pilar caminant

En un mateixa frase diferencià el castell de 8 pisos amb 3 pilans, respecte al castell de 8 pisos amb 2 pilans. Aquest segon és el primer de la història i l’absència de cap referència a un reforç o folre és significativa. Documentà el primer pilar de 5 que pujà les escales de la catedral, anà prop del temple i les baixà fins a arribar als Quatre Cantons del carrer Major. Aquest pilar fou la resposta dels pagesos davant del 2 de 8 dels pescadors, fet que evidencia la importància donada a ambdues construccions.

L’actuació anà així: «Les dos colles feren lo castell de 8 de 3 pilans, i después los pescadors lo feren de 8 de 2 pilans, i los pagesos feren lo espadat de 5, muntaren les escales, anaren prop de la catredal, i tornaren a baixar i arribaren als quatre cantons del carrer Major, i hagué una gran alegria». És a dir, en la primera ronda pagesos i pescadors empataren amb el 3 de 8. En la segona els pescadors completaren el 2 de 8, correspost pel pilar de 5 pagès de les escales. L’equiparació que el cronista fa del 2 de 8 i del pilar que puja i baixa escales és d’un interès enorme.

Si bé a Tarragona almenys un ball de valencians feia caminar un pilar de 3 el 1786 quan comptem amb el primer testimoni gràfic en un dibuix d’Antoni Marco, seminarista, no hem de per-dre de vista que el cronista Sardà assegurà respecte al 1841 que els «dos balls de valencians, un de pagesos i un de pescadors... tingueren la fantasia que uns per altres qui ho podia fer millor».

Novetats no vistes

Sardà usà el mot «fantasia»: facultat de concebre combinacions que no ofereix la realitat. Aquesta utilització lèxica per un home que tenia com a feina la de procurador no fou casual, sinó que intentà reflectir que la diada comptà amb novetats destacades, fins aleshores no vistes.

Que la notícia fos datada el 24 de setembre ha fet pensar que l’actuació correspon a la Mercè, primera referència a la diada. Però llegida detingudament la nota original, ara a la llum, i observant l’ús del temps verbal de pretèrit perfecte simple, en lloc del perfet d’indicatiu o pretèrit indefinit, és a dir, «feren» en lloc d’«han fet», l’acció puntual no ha tingut lloc ni ha acabat en un passat recent, com el matí de la data. L’avi Sardà explica actes esdevinguts en un temps referencial ja finit, clos, sense relació amb el present. Per tant, és versemblant que la jornada correspongués al dia anterior, el de Santa Tecla. Una diada pletòrica.

Temas

Comentarios

Lea También