Fàcil habitatge social

En un municipi on la inacció preval, en un municipi incapaç de modificar puntualment el seu planejament urbanístic per fer habitatge en planta baixa com han fet Castelldefels, Barcelona i molts d’altres municipis cal alertar-se. En un municipi on tampoc hi ha «pebrots» de fer contractes en «dret de superfície» per a promotors i constructors capaços de fer edificis econòmics i, per tant, econòmics al lloguer, cal alertar-se. I només pot valdre una recepta: la més crua crítica a la manca de mires dels polítics, dels seus assessors i a la incapacitat «creativa» de fer habitatge social, ràpid i fàcil.

Camp Clar és un clar exemple d’un gran urbanisme del ‘desarrollisme’ que s’ha anat cuidant, més o menys. Les inversions socialistes corresponien a la suma de vots assegurats. Però ara, els vots no deuen venir per allà i els «curts de mires» no saben què fer per encaixar, per encabir habitatge social de forma ràpida i urgent i que doni vots.

Hi ha moltes zones de Camp Clar porxades en planta baixa per a fer blocs d’habitatges permeables al pas. En el seu moment, als anys 60 quan es creà el barri podien tenir sentit aquestes plantes baixes buides. Ara no pas, i menys en un barri on la densitat (habitatges per hectàrea) és molt i molt baixa.

«Pressió al sector privat»

L’administració autonòmica dels darrers 40 anys, amb la contínua permissivitat dels diferents governs i corporacions locals, ha anat provocant un traspàs de la «pressió» econòmica de fer habitatge social al sector privat en el desenvolupament de sòl en unes proporcions insuportables. Mentrestant, durant dècades, els Ajuntaments «es polien» el 10% de l’Aprofitament mitjà en les cessions de sòl per a habitatge públic, per finançar mariscades, paelles i festes majors... i altres menesters.

Actualment, la urgent necessitat d’habitatge social no implica construir habitatges en les zones i solars més cars de Tarragona per allò de no fer «guetos». Implica fer habitatge urgent i econòmic allà on es pot fer, sense cap problema.

No té cap sentit deixar plantes baixes buides, a risc de brutícia, de deixadesa perquè sembla espai públic i no sembla de ningú. Per tant, amb una mica d’imaginació de dirigents i responsables d’àrees de licitacions municipals, podria prevaldre la fórmula urgent d’encabir-hi molts habitatges socials en planta baixa d’una forma ràpida, eficaç i, sobretot, de caràcter urgent.

No cal dir que les possibilitats, les fórmules de resolució i contractació d’aquestes qüestions passen perquè els responsables tècnics i no tècnics busquin fórmules legals i «imaginatives» com les que fins ara s’han anat portant a terme en la contractació de serveix externs fins a l’actualitat en moltes obres i projectes, per tal que equips tècnics «qualificats» siguin capaços de desenvolupar projecte adequats, correctes i ràpids.