L’esperança és l’últim que perdrem

El Pati del Pou es va tornar a omplir dimarts de faixes, mocadors i camises ratllades, després d’un any i mig d’inactivitat. Les colles castelleres ja poden tornar a assajar des d’aquesta setmana, amb grups de fins a 20 persones durant un màxim d’una hora. La majoria d’entitats han optat per començar els assajos amb la canalla. És el cas de les dues colles grans de la ciutat, els Xiquets de Tarragona i la Colla Jove, que dimarts van poder provar els primers poms de dalt després de molts mesos aturats. Així comença la particular desescalada del món casteller. A partir d’aquí, tot són dubtes, interrogants i incerteses. Quan s’incorporaran als assajos la resta de membres del tronc? Podrem viure una actuació castellera com Déu mana abans d’acabar la temporada? Es permetrà la presència de públic a les places? No hi ha respostes. Els responsables de les colles castelleres coincideixen a dir que l’esperança és l’últim que perdran i confien que, com a mínim, abans d’acabar la temporada es pugui assajar amb normalitat, encara que sigui a porta tancada.

Fa mesos que algunes colles van decidir activar la canalla i convertir els assajos en una mena d’esplai, amb activitats lúdiques. La setmana passada, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) avalaven la tornada als assajos, emparant-se en el Pla de Represa de la Cultura Popular. Dimarts va ser el dia clau. En el cas dels Xiquets de Tarragona, s’han fet dos grups bombolla, de 20 membres cadascun, amb els monitors inclosos. Un assajarà els dimarts i l’altre els divendres. «La cara de felicitat dels nens era brutal. No es paga ni amb tots els diners del món», explica Alfredo González, cap de colla dels Xiquets de Tarragona, qui es mostra preocupat perquè «la canalla ha crescut molt, i això és un hàndicap per a totes les colles». González assegura que «després d’aquesta presa de contacte, haurem de començar a buscar nova canalla».

Per la seva banda, la Colla Jove de Tarragona també obria el local del carrer Cós del Bou dimarts passat. En el seu cas, van repartir els nens en grups de cinc o sis membres. La Jove sembla haver-se avançat a les circumstàncies i, el seu cap de colla, Jordi Alomà, assegurava ahir que «des de desembre que hem treballat diferents accions de captació de canalla, com sortejos i concursos. Tenim uns 14 nens nous sense camisa, d’entre tres i cinc anys».

Pel que fa als Castellers de Sant Pere i Sant Pau i als Xiquets del Serrallo, els responsables de les entitats treballen per poder iniciar els assajos durant les pròximes setmanes. «D’aquí quinze dies tenim assemblea amb la colla i serà llavors quan presentarem el pla de retrobada», explica el cocap de colla dels Xiquets del Serrallo, Nil Martínez. Per la seva part, el responsable dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, David Lobo, assegura que «estem treballant en el format. No sabem si habilitarem més d’un dia d’assaig per poder donar cobertura a tota la canalla».

L’aturada més llarga

Tot i aquest intent de desescalada, el món casteller afronta amb resignació la que podria ser la segona temporada sense activitat. Tot indica que les places continuaran buides i que aquesta serà l’aturada més llarga de la història.

Les colles capdavanteres, com poden ser les de Valls i Vilafranca, han proposat al Govern diferents maneres de retornar a l’activitat. Sembla que no acaben de convèncer al Procicat qui, de moment, presenta un pla ple de buits legals que encara confonen més.

En el cas de les colles castelleres de Tarragona, consultades pel Diari, coincideixen a dir que no perdran l’esperança. «Esperarem a veure com evoluciona tot», «Potser cap al setembre podrem veure uns pilars simbòlics», «Tots són especulacions, dubtes i interrogants» i «volem ser optimistes». Aquestes són algunes de les frases dels responsables de les colles.

La majoria dels caps de colla asseguren que es donarien per satisfets si poguessin assajar amb la totalitat dels castellers –pinya, tronc i canalla–, encara que fos a porta tancada, sense públic, aquest estiu. Una cosa tenen clara: quan les autoritats sanitàries donin permís per recuperar la dinàmica habitual de les colles castelleres, voldrà dir que el virus ha estat liquidat i que la vida ha tornat a la normalitat. I, per això, encara falta molt. L’esperança és l’últim que hem de perdre.