1.500 cartes escrites per dones

‘Estimat pare: ahí me va compareixa una criada ab un paparet de vosté encara que me va semblà mol poch llesta y al mateix tems bruta. No he tingut valor de despedir-la perque la pobre avia fet lo camí.’ És un petit fragment del comentari sobre una assistenta nova que Felipa Baldrich va enviar per carta al seu pare des de Tarragona, el 1840.

Aquestes ratlles formen part de les 1.500 cartes escrites per desenes de dones utilitzades per donar cos a l’exposició ‘Correspondència femenina (1780-1939)’, a la Biblioteca Popular de Valls, fins al 4 de febrer, i a un llibre amb voluntat de publicar-se l’any que ve.

L’exposició ha estat comissariada per Montserrat Sanmartí i Carme Sanmartí (oriündes de Valls), Teresa Julio i Caterina Riba, professores a la Universitat Rovira i Virgili i Universitat de Vic, i ha estat produïda per aquesta última universitat.
A mitjan segle XVIII, el nombre de dones que podien llegir i escriure va augmentar gràcies a l’aparició d’escoles dedicades a la formació femenina i ben aviat es van convertir en grans redactores de cartes. Les dones, encara molt recloses a casa, intercanviaven amb persones del seu entorn sentiments, opinions, preocupacions. Les cartes eren per a elles una finestra al món que les mantenia informades de temes tan importants com la salut, l’administració de la llar i de les propietats, els esdeveniments del seu entorn, l’educació dels fills i filles o els conflictes familiars. 

L’àmbit cronològic de la mostra és entre 1780 i 1939, i s’han consultat 1.500 cartes per extreure’n la informació. Aquestes cartes provenen de quatre famílies, tres de la comarca de l’Alt Camp, les famílies Baldrich i Moragas, de Valls, i la Prats del Pont d’Armentera, i la família Castellarnau, establerta a Tarragona. Per la seva part, Carme Sanmartí, comissària de l’exposició, va assegurar el dia de la inauguració que «nosaltres hem volgut veure quin era la vida, la manera de pensar, la religiositat i la vida de les dones benestants». Aquesta exposició pretén endinsar-se en la vida quotidiana de diverses generacions de dones a través de la correspondència femenina, una documentació de gran interès per a la història de la cultura. La mostra s’estructura en deu àmbits, que són l’amor i el matrimoni, la maternitat, la llar, el servei domèstic, l’administració dels béns i els negocis, la salut i la família, la religiositat, l’educació i les lectures, l’oci i les referències als esdeveniments històrics que viuen de forma directa o indirecta.

Amb motiu de la mostra, el Museu de Valls, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Camp i la Universitat de Vic han editat una publicació que recull la investigació de les quatre professores universitàries.

A més, les cartes van ser un mitjà per demanar ajut a persones influents per localitzar familiars propers que eren a l’exèrcit o bé per treure de la presó algun conegut.

Llegint entre línies, les missives denoten una relativa desconfiança envers la classe mèdica o exposen les vicissituds que es vivien als convents.