10 llums que no hauríem hagut d’apagar

Maireta i seitó. Infants. Cada Setmana Santa ens deixa moments que romanen en el cor i la memòria dels qui 
els han viscut des de dins o fora

27 abril 2019 14:07 | Actualizado a 29 abril 2019 15:35
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La processó del Sant Enterrament és un llegat extraordinari però d’una fragilitat extrema. Aquesta Maireta l’hem elaborada amb les aportacions de tarragonines i tarragonins que se l’estimen. Són 10 llums que s’han apagat però qui sap si algú les tornarà a encendre.

1. Les talles magnífiques. Que el 1936 plana sobre el present de la Setmana Santa tarragonina és una realitat abassegadora. Aquell juliol de cremes anarquistes intencionades s’endugué precioses talles que d’altres ciutats com Múrcia, Valladolid, Zamora o Sevilla han conservat. Incultura superba.

2. L’omnipresència de les cucurulles. Excepte en els gremis de pagesos i marejants, les cucurulles de l’anonimat eren emblema de la processó. La Sang i els Maginets són corporacions que encara la mostren amb abundància, orgull tarragoní i pietat cristiana. El via crucis de l’alba de Divendres Sant és el darrer acte on regnen. Estampes de la Tarragona antiga. 

3. La il·luminació escènica. Tant en actes de confraries com al Diari s’ha recordat quan la il·luminació del recorregut de la processó adoptava tonalitats especials al seu pas. Per als que no ho hem viscut, forma part d’un univers estètic a anys llum de l’actual. Visions ocres.

4. Les atxes de cera. Que l’alcalde socialista Josep M. Recasens no sintonitzava amb el culte cristià quedà plasmat en l’absència als oficis i processons dels patrons, a la del Corpus i a la del Sant Enterrament.  La seva actitud féu perdre les atxes de cera, que batlles de totes les ideologies han respectat en les Setmanes Santes més emblemàtiques arreu. Una olor inoblidable.

5. Els milers de cadires. L’estesa de 4.600 cadires i llotges a la Rambla Nova, disposades entre els serveis municipals i l’empresa Jofre, són avui una minúscula romanalla del cim a què arribaren. Un altre dels càstigs infringit per aquell consistori socialista. Inconcebible fora d’aquí.

6. Les bandes de música de primera. Veterans intèrprets rememoren el nivell musical perdut a partir de les bandes de gamma extra que hi assistien. Sols cal escoltar altres territoris que les han mantingudes per enyorar la simfonia de Nissan que contribueix a l’atmosfera de recolliment. En són excepcions la Unió Musical, els Natzarens i «Sones de Pasión», i meritòries les experiències autòctones de l’Ecce Homo i la Passió. Compassos identitaris.

7. La màxima distinció. Amb el darrer canvi legislatiu del tripartit, la processó no fou requalificada com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, a diferència de la de Verges. Es quedà simplement en Element. Mala baba d’algun funcionari del nord i gol per l’esquadra a la ciutat. 

8. El suport supralocal. Que la màxima autoritat catalana assisteixi Dijous Sant a la Passió i Processó de Verges, i que Divendres no ho faci al Sant Enterrament de Tarragona, evidencia l’enorme distanciament entre el que es cou del Penedès amunt i el que no cuinem aquí. Protocols nefastos.

9. El suport municipal. Que polítics del govern local surten a tantes fotos setmanasanteres com poden és ben palès. Per contra, la promoció municipal d’aquesta celebració és molt inferior a la d’altres festes i esdeveniments locals, malgrat que després de Santa Tecla és la que té més rang en distincions. Absència de coneixement.

10. El favor unànime dels espectadors. Els comentaris del president de l’Agrupació d’Associacions sobre escurçar la processó, posen de manifest que els espectadors han baixat. Les imatges de TAC12 a pla de Palau i la baixada del Claustre oferien un aspecte sota mínims, com la plaça de la Font i la major part de l’Eixample. Si ho contrastem amb altres ciutats, la comparació esdevé preocupant. Tarragona necessita energies renovades.

Comentarios
Multimedia Diari