Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

'100 llegendes urbanes', de Carme Oriol, un llibre de divulgació des de la recerca

La catedràtica de la URV ha escrit aquesta obra, una de les poques existents sobre el tema, precedida per la tasca de Josep M. Pujol, impulsor de l'estudi d'aquestes històries contemporànies

Diari de Tarragona

Whatsapp
'100 llegendes urbanes', de Carme Oriol, un llibre de divulgació des de la recerca

'100 llegendes urbanes', de Carme Oriol, un llibre de divulgació des de la recerca

Carme Oriol, catedràtica, investigadora i cap del Departament de Filologia Catalana, va presentar aquest dilluns 1 d'abril a la URV el seu llibre100 llegendes urbanes. Unes històries sorprenents dels nostres temps, que apareix tot just abans de Sant Jordi.

Publicat per Cossetània Edicions aquest mes a la col·lecció De 100 en 100, n. 53, “es tracta d’una obra de divulgació, adreçada a tots els públics, que vol ajudar el lector a entendre l’interès que tenen aquestes històries contemporànies”, explicava l’autora. Una introducció documentada dona pas al relat de les llegendes.

Les llegendes urbanes tracten temes que tenen un component curiós i extraordinari, sorprenent i imprevist, i tenen a veure amb les idees, els sentiments, les preocupacions, les necessitats i les pors dels temps actuals. Carme Oriol, especialista en literatura popular des de l’Arxiu de Folklore del Departament, en presenta 100: “He escollit el terme “urbanes” per definir-les no perquè només passin a les ciutats, sinó perquè és la denominació més coneguda, que al·ludeix a la contemporaneïtat de les històries”, explica la investigadora.

Passen de boca en boca, n’hi ha diferents versions de cadascuna d’elles i traspassen les fronteres. “N’hi ha que responen a preocupacions profundes i en realitat són mecanismes de defensa per confortar-nos. Per exemple, aquesta versió de la llegenda del terrorista àrab agraït, al qual una parella als EUA li retorna uns papers que li han caigut a terra i ell els recomana que no passegin per una zona concreta un dia determinat”, va relatar.

L’índex de l’obra dona idea de la varietat existent. El centenar de llegendes recollides s’agrupen en els apartats: Accidents, Accidents, drogues i assassinats, Animals perillosos, Aparicions i prodigis, Atacs terroristes, Avisos solidaris, Bromes pesades, Casualitats i coincidències, Confusions còmiques, Confusions fatals, Difunts i cadàvers, Enginy humà, Informàtica, Ingestió d’immundícies, Secrets i Sexe. Emili Samper, de l’Arxiu de Folklore, va presentar el llibre en l’acte, i va assenyalar les característiques de les llegendes urbanes: són la revelació d’una informació o d’una situació sorprenent que té la capacitat de produir una emoció forta en els receptors; estableixen un lligam amb un problema social i real actual; transmeten un missatge moral, que es presenta de manera indirecta i que permet assenyalar el que es pot fer i el que no es pot fer; i reactiven motius simbòlics antics, que formen part de l’imaginari humà i s’utilitzen de manera inconscient. per exemple, els maníacs de les llegendes urbanes serien els ogres de les rondalles tradicionals. Samper va il·lustrar tot això amb exemples en versions en àudio i en imatges.

Estudiar les llegendes urbanes

Carme Oriol i Emili Samper fan recerca activament sobre les llegendes urbanes i en publiquen articles científics. Al llibre que es va presentar ahir, després de cada llegenda, es fan els comentaris referits a diverses versions de la llegenda que es conserven a l’Arxiu de Folklore.

Aquestes versions van ser recollides entre els anys 2001 i 2015 per alumnes que van cursar estudis de filologia catalana. La tècnica de recollida va permetre obtenir les llegendes d’informants, que les van explicar tal  com les recordaven i que van proporcionar detalls sobre el seu ús. Després dels comentaris s’inclou un apartat de documentació en el qual figura el número que la llegenda té assignada a l’Arxiu de Folklore i les referències a llibres especialitzats que contenen versions de la llegenda recollides en altres contextos i en altres països.

Els llibres com aquest sobre llegendes urbanes es poden comptar amb els dits de la mà, a Catalunya i a l’Estat, tot i que la recerca és molt viva i periòdicament se’n fan congressos internacionals. A Catalunya, el primer treball sobre el tema va ser l’article de Josep M. Pujol, professor de la URV ja traspassat, titulat “Històries extraordinàries, llegendes urbanes”, que es va publicar a la revista Perspectiva Escolar l’any 1986.

Carme Oriol (Amposta, 1955) dirigeix l’Arxiu de Folklore, des d’on ha contribuït a crear diverses bases de dades especialitzades consultables en línia. La seva investigació se centra en l’estudi de la teoria, els gèneres i la història de la literatura popular (o etnopoètica) i del folklore. Entre d’altres, ha publicat els llibres El cançoner nadalenc al Principat de Catalunya (1853-1951) (1995), Estudi del folklore andorrà en el seu context (1997), Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana (2002), Estudis de literatura popular. Història i mètodes (2016), i, amb altres autors, Índex tipològic de la rondalla catalana (Oriol/Pujol 2003), Index of Catalan Folktales (Oriol/Pujol 2008) i Història de la literatura popular catalana (Oriol/Samper eds. 2017). Des de la seva creació, l’any 2012, dirigeix la revista Estudis de Literatura Oral Popular.

Temas

Comentarios