Quan Tarragona reaprofità un cartell de Jerez

Si encara no ho han fet, aprofitin avui, demà o la setmana vinent per gaudir de l’exposició Cartells de la vida moderna. Els orígens de l’art publicitari, al CaixaForum Tarra-gona, que tanca portes diumenge 23 de juliol. Entre les 110 peces d’aquest mitjà de comunicació de masses, i alhora obra d’art, trobaran exemples tarragonins editats pel Teatre Principal, ubicat a la Rambla Vella; la plaça de Toros; i de les Festes de Santa Tecla, a cavall dels segles XIX i XX.

Aquest darrer és el de la festa gran de 1910, signat per Josep Mongrell i Torrent (València, 1870 – Barcelona, 1937), i donat per J. B. Castro i Coll al Museu Nacional d’Art de Catalunya, institució que compta amb un valuós fons d’aquesta tipologia de peces, el qual ha servit per bastir la mostra. El reclam tarragoní fou imprès a la ciutat de València, concretament a la Impremta i Litografia de Josep Ortega.

Cartells festius

Mongrell es desplaçà de València a Madrid en el tombant de segle i hi conreà la cartellística, obtenint diversos guardons i treballant per a diferents marques. Així el 1902 realitzà el de la jura d'Alfons XIII com a rei, el del quart centenari de la Universitat de València o el de la Fira de Juliol també de la ciutat del riu Túria, esdeveniment aquest que continuà il·lustrant els anys següents.

El 1904 creà el cartell de la fira taurina de Bilbao, mentre que el 1908 gestà el de la fira i festes de la localitat andalusa de Jerez de la Frontera, que se celebraren a cavall d’abril i maig. I és aquí on començà la pràctica que ens durà fins a les Festes de Santa Tecla de dos anys després. El fotògraf i col·leccionista d’escuts de Tarragona, Anton Roca Pentinat, localitzà l’exemplar andalús.

El mateix cartell fou aprofitat per a les celebracions de la vila asturiana de Ribadesella entre el juliol i el setembre d’aquell 1908, peça també trobada per Roca; per a la Feria y fiestas de Toledo l’agost d’aquest any, i per a la Feria de Ganado y Fiestas de Guadalcanal, Sevilla, al setembre. Curiosament el Diccionario biográfico de la Real Academia de la Historia destaca l’exemplar de Toledo i n’obvia els seus germans anteriors. Així el qualifica «de original y dinámico motivo».

El 1910 l’Ajuntament de Tarragona seguí idèntic procés i utilitzà el mateix motiu de Mongrell, canviant els textos, com en tots els casos anteriors. Les diferents localitats comptaren amb els serveis d’impressió de l’obrador valencià de Josep Ortega. Aquesta casa fou fundada el 1871 per Ramon Ortega Fort al núm. 47 del carrer Russafa de València.

Des de 1888, el succeí al capdavant de l'empresa un dels fills, Josep Ortega Paredes, que li donà un impuls considerable i la convertí en un referent estatal de les arts gràfiques. Destacà en la litografia i en la cartelleria taurina i festiva, de la qual en fou líder, vivint als anys 20 a 40 del segle XX els moments de més esplendor. Plegà el 2008.

Tarragona lànguida

La situació de Tarragona en els inicis del XX era preocupant. Continuà la tendència amb què havia acabat la centúria anterior, que l’historiador Salvador-J. Rovira qualificà de «vida lànguida». Així, durant la primera dècada no sols no es recuperà demogràficament sinó que seguí baixant fins als 25.009 habitants, lluny dels 29.043 de 1887. No ens ha d’estranyar, doncs, l’aprofitament d’un disseny anterior, sense motius al·lusius al patrimoni festiu tarragoní.

De fet, l’any següent al del cartell, el 1911, Tarragona suspengué el caire festiu de la jornada de Santa Tecla, situació que continuà fins a 1916. No fou fins a la Primera Guerra Mundial que el comerç d’aquestes contrades amb els estats en conflicte permeté la progressiva recuperació econòmica local.

2.Cartell de les festes de Ribadesella, 1908.

3.Cartell de la Feria

y Fiestas de Toledo, 1908.

4 i 5. Diferents versions del cartell de les Festes de Santa Tecla a Tarragona, 1910.

fotos: Antoni Roca, Ayuntamiento de Toledo i Biblioteca Hemeroteca Municipal Tarragona