Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

25 anys de la IGP Calçot de Valls, un distintiu de qualitat

Va començar fa 25 anys amb una catorzena de socis i una producció de 400.000 calçots

ALBA TUDÓ

Whatsapp
L’exposició es podrà veure fins a aquest diumenge a la sala Sant Roc de l’IEV; després estarà a la Parra. FOTO: Alba Tudó

L’exposició es podrà veure fins a aquest diumenge a la sala Sant Roc de l’IEV; després estarà a la Parra. FOTO: Alba Tudó

La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls celebra enguany el 25 anys de la seva creació. Aquest distintiu de qualitat aglutina una cinquantena de pagesos de quatre comarques: Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès. Zones que el Consell Regulador considera aptes per a la producció de calçots. En una hectàrea de camp s’hi poden arribar a collir 80.000 exemplars.

«Fa tres anys vam fer 14 milions de calçots, fa dos anys, van ser 15 milions, l’any passat en vam fer 16 milions i enguany tot indica que podríem arribar als 18 milions i fer aquest salt coincidint amb el nostre 25è aniversari», afirma, satisfet, el president de la IGP Calçot de Valls, Francesc Amill.

La IGP Calçot de Valls va començar fa 25 anys amb una catorzena de socis i una producció de 400.000 calçots. Ara són una cinquantena de productors. «Alguns es jubilen, però d’altres de nous s’incorporen. Hem anat creixent poc a poc i estem contents», diu el president.

Els calçots de la IGP es caracteritzen per ser cultivats amb pràctiques tradicionals i han d’estar plantats a les quatre comarques de la IGP. La llavor ha de ser de ceba blanca tardana de Lleida. En el moment de vendre’ls, la Indicació estableix que s’han de presentar en feixos de 25 i 50 unitats i complint una sèrie de característiques: han d’estar sencers, sans, nets, però mai rentats, i sense humitats exteriors anormals.

Quant a les mides, la IGP exigeix que tinguin una cama blanca de 15 a 25 centímetres de llarg i un diàmetre d’entre 1,7 a 2,5 centímetres. Pel que fa el preu confia que sigui similar al dels darrers anys. «Ens hem mogut entre els catorze i quinze cèntims».

Amill creu que cada cop es valora més el producte IGP. «Per exemple a Mercabarna cada cop hi ha més demanda de manats amb l’etiqueta IGP», assegura.

Fan inspeccions internes per part del Consell Regulador i externes per complir amb la normativa establerta.

Aquest conreu està en expansió i se’n fan licors, gelats, embotits i pizzes. N’hi ha qui n’aprofita fins i tot les arrels com a condiment. De fet, els calçots els venen a diferents punts de l’Estat com Santiago de Compostel·la i de Sant Sebastià.

També s’ha interessat la Casa Catalana de Saragossa i es preveu que més endavant entrin peticions de l’estranger. L’any passat se’n van enviar a Brussel·les i a Islàndia. Acostumen a ser grups de catalans que resideixen lluny de Catalunya i senten el capritx de menjar calçots. S’envien en transport refrigerat en un termini de 24/48 hores.

Els calçots estan a l’ordre del dia. Se’n venen per Internet o per emportar a casa, ja cuits. El president de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls, Francesc Xavier Amill, destaca aquesta tendència creixent de comprar manats de calçots cuits, malgrat dupliquin el preu respecte als crus, a 0,25 euros per ceba cuita, aproximadament.

Els motius poden ser que els clients no disposen d’una masia on fer calçotades, el poc temps o ganes de coure’ls, o fins i tot el fet que tampoc abundin les redoltes dels ceps, la llenya tradicionalment més adient per encendre la foguera: els calçots es couen amb flama viva, arran de la mecanització de les vinyes.

La llavor del calçot

Fa cinc anys es van iniciar les investigacions de diferents varietats de calçot per aconseguir unes llavors de les quals en sortissin més cebes, una iniciativa que va liderar la Fundació Miquel Agustí amb la IGP Calçot de Valls. «S’està començant a veure el resultat. Els calçots de la Indicació fan més quantitat de grills», avança el president de la IGP.

I és que un dels objectius de la IGP «és que tots els socis puguin plantar el cebollí de la llavor de la IGP-Calçot de Valls». De moment, un 80% dels calçots de la IGP són de llavor pròpia. «La gent hi creu i això és molt bo».

El projecte s’encamina a produir calçots més bons, fer més sostenibles els processos de producció i potenciar la presència del producte. «Pel que fa a les llavors hem de mirar tema rendibilitat, hem de la part gustativa del calçot i que tingui més dolçor», detalla Amill.Afegeix que «els primers anys no es veia la diferència però a partir del tercer anys es va començar a notar amb un promig de 10-12 calçots».

Una exposició

Per celebrar el quart de segle la Indicació Geogràfica Protegida ha preparat diversos actes. Un d’ells és una exposició sota el nom ‘Pagesos d’etiqueta’ a la sala Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs que es podrà veure fins aquest diumenge. Al març hi tornarà a ser però a la Parra. «L’objectiu de la mostra és posar cara als productors a través de diferents fotografies on ells estan al camp», va explicar el president de la IGP.. També es pot veure un vídeo on s’explica la història de l’entitat.

També per la celebració faran na sortida a la Fundació Miquel Agustí a Sabadell on es fa la barreja de la llavor que utilitzaran. A finals de maig faran un sopar de germanor amb tots els socis.

Però com va néixer la IGP? A la masia de Doldallops a l’antiga casa de Cèsar Martinell Christian Ramírez era un dels que més produia. «Ell veia que quan anava els restaurants no li marcaven el preu dels calçots», explica Amill.A partir d’aquest noi i la necessitat d’haver de diferenciar el calçot d’aquí amb el de fora va néixer la IGP. «Va augmentat la zona de consum dels calçots i la zona de producció.També va néixer la normativa a complir pel que fa a les mides», detalla Amill.

«Encara queda feina per fer però estem contents d’aquests 25 anys. Esperem seguir creixent», conclou el president.

Temas

Comentarios

Lea También