40 anys d’una portada tarragonina

Encara amb aromes de Sant Jordi, parlem de llibres, però no de cap novetat, sinó d’un treball que compleix 40 anys. Malgrat l’abast estatal, duu una portada tarragonina. Es tracta de la “Guía de fiestas populares de España”, de la il·licitana María Ángeles Sánchez, que s’obre amb una fotografia del gegant vell de Tarragona, escultura de 1825 d’Antoni Verdaguer, captat davant de la façana de la catedral un matí de Santa Tecla. Fou publicada el 1982 per l’editorial Tania en la sèrie Viajar, de la revista del mateix nom sobre rutes, viatges i aventures.

L’autora n’havia fet una primera edició l’any anterior, amb portada diferent, més neutra. Anys després, el 1998, la fotoperiodista escriví per a Ediciones Maeva una nova obra, continuació d’aquella primera guia, però que la superà amb escreix doblant les pàgines, fins a 523: “Fiestas Populares: España día a día”.

Gegant vell

L’edició de 1982 recollia 3.000 festes populars. No és, doncs, un tema menor que María Ángeles l’encapçalés amb una fotografia tarragonina, complementada per una altra del gegant moro, l’original de 1851 obra de l’escultor Bernat Verderol, en l’apartat dedicat a Santa Tecla. Parla dels castells el matí de la patrona, amb el xaneta hissat fins al balcó; dels pilars caminant de la Mercè; i de l’aleshores encara escàs seguici popular amb els gegants, els nanos, el Magí de les timbales, els grallers i «altres grups folklòrics».

Un petit espai dedicat a la festa de Sant Magí i la inclusió de la Setmana Santa en una enumeració entre les que María Ángeles considerà d’interès, són les altres aportacions de la guia sobre la nostra ciutat. D’aquesta obra el mestre de mestres, Julio Caro Baroja, afirmà que estava «hecha con mucho escrúpulo».

Amb el pas dels anys l’autora, nascuda el 1952, ha esdevingut qui ha visitat i fotografiat més festes repartides pels diversos i plurals territoris d’Espanya. I ho ha fet amb cura, en una simbiosi esplèndida entre el treball de camp i l’anàlisi rigorosa per documentar la celebració. En dono fe, tant en llocs concrets com cooperant amb ella en alguns llibres i exposicions.

Conseqüències pràctiques

Més enllà dels treballs voluminosos, són importants els seus incomptables articles en diaris i revistes estatals no sols sobre festes sinó també sobre patrimoni monumental, rutes o artesania. Els del diari “El País”, en què dirigí la secció de viatges, «El Viajero», foren una eina magnífica per descobrir en forma de píndoles manifestacions festives singulars, com algunes Santantonades dels Ports de Morella.

Gràcies a aquestes aportacions, la Mostra de Folklore Viu, que cada any organitza una entitat per Santa Tecla, agafà la línia de programar elements festius singulars que compartien alguna característica amb els tarragonins, com si de germans o cosins es tractés. Sortosament, aquest acte segueix sent un oasi en el convuls món de les relacions de Catalunya amb l’Estat.

Sense treballs com el de María Ángeles, grups com els «danzantes y pecados» del Corpus de Camuñas –Toledo–, els «diablos» d’Almonacid del Marquesado o d’El Hito –Cuenca–, els «guirrios y madamas» del Carnaval de Llamas de la Ribera –León–, la «coca» de Redondela –Pontevedra– o els «dantzariak», l’apostolat i Sant Miquel d’Oñati –Guipúscoa–, de ben segur no haurien fet cap a Tarragona en uns temps en què internet o no existia o era a les beceroles.

Coincidint amb el seu 70è aniversari, l’Ajuntament d’Elx ha nomenat María Ángeles Sánchez Filla Predilecta. Un plaer haver-hi participat. La ciutat del Misteri, la representació dedicada a la Mare de Déu Assumpta, no ha pogut tenir millor ambaixadora per a aquesta obra proclamada Patrimoni Immaterial de la UNESCO.