Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

A 500 anys vista, Leonardo da Vinci

Història. És un dels vèrtexs més brillants del refulgent estel del Renaixement

Josep Maria Rosselló

Whatsapp
Autoretrat de Leonardo da Vinci. FOTO: Cedida

Autoretrat de Leonardo da Vinci. FOTO: Cedida

El món de l’art celebra enguany el cinc cents aniversari de la mort de Leonardo da Vinci. (1452-1519). Havia estat convidat pel Rei de França, Francesc I, i va acceptar la invitació fart del les intrigues artístiques i eclesiàstiques italianes. Potser hi havia altres raons per emprendre aquest viatge, potser. El fet de que aparegui el seu nom en un antic llistat descobert no fa gaire temps, apunta que era un dels alts càrrecs del clandestí Patronat de Sió.

En la seva exquisida obra s’hi amaguen, encriptades en la composició, les claus d’un coneixement que en l’època s’hauria considerat herètic. Sobre tot en el “Sant sopar” del Refectori del Convent de Santa Maria de les Gràcies a Milà. No més ell i Miquel Ángel van saber-lo ocultar als ulls dels seus contemporanis i transmetre’l a les futures generacions, encara avui, les especulacions a l’entorn del seu treball i dels seus manuscrits i codis, formen una muntanya que no para de créixer, i han contribuït a un dels més grans èxits editorials i cinematogràfics de les darreres dècades: El Codi da Vinci. 

Per més que es coneixen dades de la seva vida i obra, la incertesa es fa palesa. Leonardo va desaparèixer de la vida pública durant més de dos anys, de 1481 a 1483, i hores d’ara no s’ha trobat cap rastre que certifiqui que és el que va fer durant aquest temps. Hi ha una hipòtesi que sembla que cada dia pren més força: A Barcelona hi vivia una família emparentada amb Leonardo, la de Giovanni da Vinci, descendent del germà del seu besavi, i tot sembla indicar que aquets anys els va passar a Barcelona...i a Montserrat.

Els paisatges pintats en algunes de les seves obres semblen tenir una estreta relació amb els de Montserrat i el seu entorn: La Verge de les Roques, tant en la versió del Museu del Louvre, de Paris, com en la de la National Gallery de Londres, i fins i tot en una tercera descoberta al 2005, encara per catalogar. També al “Sant Jeroni”, en el que pinta en el paisatge, un pic que s’assembla molt al que a Catalunya porta el nom del Sant. Incògnites al voltant d’un personatge monumental. 

Va morir als 69 anys, al Château de Clos –Lucé, a Amboise, i va deixar repartida la seva fortuna entre els seus familiars i el seu company, model i ajudant, Salai, qui va heretar La Gioconda, i davant la insistència del Rei en adquirir-la, li va vendre. Una obra que va acompanyar al mestre tota la vida, en la que va anar treballant alternativament, i va deixar inacabada, com d’altres. Probablement Salai sigui l’autor de la copia del Museo del Prado.

El Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació de la URV (CRAI), del Campus Sescelades, ha organitzat una exposició a partir d’una selecció de llibres i reproduccions, així com la projecció del documental Leonardo interactivo de la Biblioteca Nacional d’Espanya. Leonardo va iniciar la revolució científica en fiar-se exclusivament de la seva intuïció, la seva experimentació i investigació, deixant de banda la tradició. Un personatge irrepetible. Genial.

Temas

Comentarios

Lea También