Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

«A Jesús se’l van carregar pel seu compromís polític»

Taula rodona de Pax Mundo Sor Lucía Caram i Jordi Collado van debatre sobre ‘Atenció a les persones, activisme social o de fe?’

Alba Nebot

Whatsapp
A l’esquerra, Sor Lucía Caram, Ricard Lahoz i Jordi Collado. FOTO: Pere Ferré

A l’esquerra, Sor Lucía Caram, Ricard Lahoz i Jordi Collado. FOTO: Pere Ferré

És tradició que l’Associació Pax Mundo celebri el Nadal Solidari. I enguany ho va fer reflexionant sobre el component de fe en l’acció social.

El debat, ahir al vespre, començava abans que la pròpia taula rodona, entre diversos grups de públic que s’esperava a la porta, escalfant motors per a una taula que prometia controvertida. Sota el títol ‘Atenció a les persones, activisme social o de fe?’, els protagonistes van ser el conegut activista d’esquerres Jordi Collado i Sor Lucía Caram, una monja igualment implicada en l’acció social. Com era d’esperar, però, les primeres paraules van anar dirigides a la situació política del país, i als polítics i activistes que segueixen presos, a qui el moderador, Ricard Lahoz, enviava el seu suport. Els dos ponents coincidien a l’hora de secundar el missatge, i en altres aspectes. És poc habitual veure una monja carregar de forma tan clara i pública contra la institució eclesiàstica.

Sor Lucía Caram no només va acceptar amb esportivitat les crítiques de Collado cap a l’Església, sinó que es va mostrar conforme amb algunes d’elles: «Som massa rics, tenim massa propietats, massa poder i massa por a perdre els espais de poder». Sor Caram afirmava que és més fàcil ser de dreta i de l’Església que d’esquerra, perquè de seguida «et diuen comunista». Ella però ho defensava, assegurant que la figura de Jesucrist és la de la humilitat: «Jesús va néixer a la perifèria, és la imatge dels exclosos socialment, com els que es moren en una pastera o els nens que passen gana».

Segons Collado, malgrat que l’Església ha dignificat el treball social dels seus feligresos, gràcies a la figura del Papa Francesc, les males experiències entre l’acció social i de fe fan difícil que els dos mons puguin col·laborar.

Estat, acció i assistencialisme

La proposta de debat era purament social, però bona part del debat va anar enfocat cap a la realitat política de l’Estat espanyol i el paper que Podemos ha jugat durant els últims anys. Molt més crítica va ser Sor Caram, que afirmava que «han decebut a tots els que s’agrupaven en la seva indignació. Han recollit un moviment de bases i han jugat amb els egos». Deia també que el moviment és excloent, en el sentit que l’anticlericalisme passa per damunt de qualsevol opció d’entesa, com també ho fa amb la classe política o els banquers.

Collado, sense justificar-los, argumentava que ha estat un error dels qui hi van dipositar la seva confiança, quan un partit piramidal només pot actuar d’una manera. Deia que l’anticlericalisme és un terme molt vinculat a l’esquerra, però que és perfectament legítim identificar els responsables de la pobresa i l’exclusió social, sense necessitat de rebutjar-los de ple.

En el que van coincidir plenament els dos va ser amb la necessitat de què l’acció social es desvinculi de l’assistencialisme, un concepte inevitablement lligat a la superioritat moral. Ambdós asseguraven que s’ha d’actuar per convicció, no per «netejar consciències». Tal com deia Sor Caram, «no hem de donar allò que tenim, com si ens sobrés. Hem de detectar què necessiten els col·lectius i treballar per tal d’aconseguir-ho».

Per la seva banda, Collado reclamava que el Govern, des del local a l’estatal, es responsabilitzi dels seus ciutadans i no «deixar que siguin les entitats les que apaguin focs». Assegurava que «no es pot dependre de la bona voluntat de la gent. Les entitats han de ser-hi, però és el Govern el responsable de les persones empobrides».

La taula rodona va finalitzar amb la resposta a la pregunta inicial què li donava títol. Sor Caram assegurava que «l’activisme des del compromís de la fe és inevitablement social», mentre que Collado demanava a les institucions que complissin amb els seus deures.

Temas

Comentarios

Lea También