Absències i aïllament en una novel·la sobre les capes de l’amor

«A la novel·la hi ha tot allò que per a mi és important a la vida. La pedra angular és la família formada pels amics, pels pares, l’amor i el sexe, que jo crec que són dos elements imprescindibles. També algunes escenes potents eròticament parlant i molta calidesa». Així presentava recentment la Sílvia Cantos la seva primera obra en una roda de premsa virtual. 

Ulls de nit (Columna Edicions. Grup Planeta) és una història d’absències, les que han anat creant el caràcter de la Lia, la qual, per altra banda, té una cuirassa al seu voltant i prefereix no sentir per no patir. Una situació que la portarà a negar l’oportunitat del Joan.

L’autora, d’Argentona, és la creadora del bloc literari ‘Us recomano...’ 

«Fa molts anys que tinc la Lia al cap», reconegué l’escriptora. «La Lia i el Joan, que són la trama central, però necessitava madurar la idea així com vestir l’acompanyament, els amics, la família, la casuística». En aquest sentit, Sílvia Cantos explicà que tenia molt clar que la protagonista estigués sola, « volia aquest sentiment de solitud, encara que amb una raó».

I en aquesta solitud a la qual s’ha condemnat a ella mateixa els únics elements que la trenquen són els companys de viatge, els amics i amigues, la música i els llibres, que l’ajudaran a tirar endavant. «No concebo una vida sense llibres i la Lia, que té alguns trets meus però no soc jo, tampoc. Soc incapaç de mantenir una conversa amb algú en la qual en un moment o altre no apareguin els llibres», apuntà Cantos.

I és que, com va recordar l’editora Glòria Gasch, l’autora «és una apassionada dels llibres i de les tecnologies». Quant a la novel·la, destacà «les moltes capes que té. Tracta del dol i també de la maternitat. La protagonista, que té punts amb l’autora, sempre està fent cites literàries i musicals molt significatives». Per això mateix, lletres i música hi tenen molta presència a Ulls de nit.

«Són dos elements que aporten molt i poden convertir-se en un refugi», assenyalà Sílvia Cantos. Pel que fa a aquestes capes de les quals parla l’editora, aïllament voluntari, solitud davant del món, amistat i amor. «Aquests dos últims sentiments per a mi són una única cosa. La història d’amor és el rovell de l’ou. L’amistat és una altra mena d’amor i també la passió lectora, el recer. Seria aquest amor en diferents estrats».

L’escenari on la Lia coneix l’amor i el sexe és Positano, una petita localitat situada al costat d’un penya-segat en la costa Amalfitana del sud d’Itàlia.

I sobre els personatges, l’autora manifesta que amb ells ha rigut, ha plorat i s’ha emocionat. «M’ha agradat molt treballar-los. I alguns que inicialment han acabat tenint una presència important, inicialment passaven desapercebuts, com ara el senyor Antoni, el qual ha acabat sent una baula i jo me l’estimo moltíssim». 

L’escenari on la Lia coneix l’amor i el sexe és Positano, una petita localitat situada al costat d’un penya-segat en la costa Amalfitana del sud d’Itàlia. «No he anat mai, no ho conec, el tinc pendent», revelà l’escriptora, qui afegí que «inicialment tenia un paisatge que conec, que era més proper, però amb l’editora vam parlar que la història tenia una força i una poètica que necessitava un escenari d’acord. I em va proposar un altre, que gairebé és un personatge més».

Els somriures de veritat es veuen als ulls, que no menteixen. Ens delaten

Així, per a familiaritzar-se, ha hagut de recórrer a documentació, des de guies de viatges a vídeos, per «poder reflectir tot el que he anat captant». Encara que Sílvia no parla de descripcions sinó de sensacions, de matisos sensorials, de la brisa marina, de les postes de sol. «La Lia és molt sensorial i a ella l’afecten les coses més significatives». I perquè Ulls de nit? Les persones parlem amb la mirada. De fet, n’estic convençuda i ho he comprovat ara amb la mascareta. Els somriures de veritat es veuen als ulls, que no menteixen. Ens delaten».