Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Actuació sobre el bosc de ribera per fer front a futures inundacions a La Riba

El municipi ha treballat per tenir una vegetació de ribera estructurada capaç d´esmorteir futures riuades a la zona
Whatsapp
Imatge d\'arxiu de la riuada que va afectar la Riba el 10 d\'octubre de 1994. Foto: Cedida

Imatge d\'arxiu de la riuada que va afectar la Riba el 10 d\'octubre de 1994. Foto: Cedida

Recentment s’han dut a terme una sèrie d’accions sobre la vegetació de ribera del riu Francolí al seu pas per la Riba. L’objectiu de l’actuació és esmorteir l’impacte de les riuades que periòdicament afecten aquesta zona de l’Alt Camp.

Concretament, s’han eliminat tots els arbres exòtics invasors, com l’ailant, la robínia i la canya. Són espècies que desplacen les autòctones, però que, a més a més, són vulnerables a les riuades per la seva fusta fràgil, fet que fa augmentar el risc d’obturar els ponts i provocar crescudes del riu.

D’altra banda, s’han tallat tots els arbres en una franja de 10 metres riu amunt i avall respecte als tres ponts propers al nucli urbà de la Riba. Segons destaca el president de l’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN), Jesús Ortiz, aquesta tala massiva té un impacte ecològic important, «però redueix el risc de col·lapse».

En darrer lloc, s’ha fet una tala selectiva de tots els arbres que superaven els 10 metres d’alçada. «D’aquesta manera, es conserven bon part dels arbres de ribera que tenen capacitat per esmorteir la força de l’aigua, però s’eliminen aquells que poden representar un risc en cas d’avingudes més grans», destaca Ortiz.

Inicialment, la intenció de l’ajuntament de la Riba era fer un passadís de gespa en els trams de riu propers al nucli urbà. El president de l’Associació CEN, però, recorda el «fracàs» del parc fluvial del Francolí de Tarragona i assenyala que amb aquesta acció s’hauria afavorit que «durant els aiguats, l’aigua aconseguís més velocitat, augmentant la seva capacitat destructiva».

És per aquest motiu que les actuacions dutes a terme s’han centrat a aconseguir una vegetació de ribera ben estructurada. Així, es poden esmorteir els impactes de les riuades i absorbir les de menor magnitud. «La fricció que provoquen els arbres fa disminuir la velocitat de l’aigua i, per tant, la seva capacitat erosiva», explica Jesús Ortiz.

De totes maneres, el president de l’Associació CEN recorda que la solució definitiva per evitar les afectacions de les riuades és respectar les zones inundables i substituir els ponts antics per altres amb una llum de pas suficientment àmplia i amb fonaments assentats fora de la llera del riu.

 

Grans riuades

Va ser a partir del segle XIX amb la industrialització que la Riba va experimentar un boom demogràfic. Amb aquest creixement, zones de la ribera van ser ocupades. Ja el 1792, aquesta errada va costar la vida a 19 persones i va destruir edificacions i infraestructures, mentre que els anys 1874 i 1930, l’episodi es va repetir.

Tot i els avenços tecnològics per avaluar els riscos naturals i predir el temps, fa tot just 20 anys, el 10 d’octubre de 1994, la Riba es va tornar a veure afectada per una riuada. Es calcula que aquests episodis es produeixen cada 60 anys, però tal com remarca Ortiz, «és només estadística».

Temas

  • COMARQUES

Comentarios

Lea También