Aires de canvi a la TGN castellera

La Tarragona castellera es renova. Els caps de colla que dirigien les quatre agrupacions l’any passat van deixar el càrrec i això ha forçat un relleu que de ben segur que implicarà novetats. Des del Diari hem volgut seure amb els nous responsables de totes quatre colles tot i que, en la trobada, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van estar finalment representats pel seu president, Dídac Molas, després que el qui havia estat elegit nou cap de colla al desembre, Àngel Oriol, ja ha renunciat i s’ha obert un nou període electoral per substituir-lo. De manera que amb Josep Maria Solé (Xiquets de Tarragona), Aleix Bordas (Jove de Tarragona), Jonathan Lafuente (Xiquets del Serrallo) i l’esmentat Molas (SPiSP)vam conversar de passat, present i futur del fet casteller a la ciutat.

Com heu començat la temporada?

Josep Maria Solé: És un moment de canvis. Heretar un projecte guanyador com el que va crear el Roger (Peiró) no és que faci por, perquè t’ho agafes amb ganes, però sempre et genera certa inquietud. Més que res de no fallar-li a la colla. No serà fàcil, però hem començat bé. A la colla se li veu que té ganes de continuar treballant a tope, sobretot ara a principi de temporada, que potser és un treball més de tronc.

Aleix Bordas: El moment en què agafes una colla no el tries i per tant l’has d’assumir tal com ve. A vegades no sé si és millor agafar una colla a dalt de tot o una colla en un moment no massa bo. En tot cas és el que és i l’acceptem. Si és cert que fa respecte el projecte, fa respecte la dimensió de la colla i del món casteller actual... Tot té molta repercussió, tot té molta exigència... Però evidentment, si hem agafat aquesta responsabilitat és perquè estem molt motivats, i convençuts que podem fer creure a la colla que treballant podem fer coses molt grans. Després ja veurem com van les coses, però d’entrada l’inici és motivant i esperançador.

Jonathan Lafuente: Nosaltres vam agafar la colla en un moment alt. Vam aconseguir fer el dos, tot i no consolidar-lo. Però el que ens va animar és que la gent, tot i així, no estava satisfeta. L’Isaac ho volia deixar i ens vam plantejar que era hora de donar el pas. I em vaig ajuntar amb els més ambiciosos, que a vegades també és perillós, perquè pots arribar a estirar més el braç que la màniga. Però tot just estem encara discutint les jugades. A la primera diada, per exemple, ens estem plantejant fer ja tres castells de set i mig, que és una cosa que no s’havia plantejat mai des de començament de temporada. Sempre hem començat des de zero, i si no des de zero, des d’1. I després les temporades se’ns feien curtes. La gent està venint motivada. Hem començat fluixos, sí, però menys fluixos que altres anys.

Dídac Molas: La nostra idea és continuar en la línia de l’any passat i consolidar aquest tres i aquest quatre que tenim. Ara hem tingut la renúncia del cap de colla, però no crec que la colla ho acusi. Tot just portem un mes d’assaig. No és allò que hagi estat a mitja temporada. Tenim temps de reaccionar, d’engrescar-nos una altra vegada... I la nova tècnica tindrà tot el nostre suport.