Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Tarragona Maireta i seitó

Albert Magarolas, una vida amb el foc

Lluny de voler ser protagonista, el nostre entrevistat  insisteix en la idea que la feina dels bombers és un treball d’equip

Jordi Bertran

Whatsapp
Albert Magarolas, fins fa poc membre del cos de Bombers de la Generalitat, davant l’edifici d’Emergències, el 112. FOTO: alba mariné

Albert Magarolas, fins fa poc membre del cos de Bombers de la Generalitat, davant l’edifici d’Emergències, el 112. FOTO: alba mariné

S’apropa la Nit de Sant Joan. Des dels dies previs el so de petards i coets tornarà a emergir, per esdevenir ben present la nit del 23 al 24 de juny. En alguns indrets s’apilaran fustes i altres materials per a les foguerades. Enmig de la festa, hi ha professionals que garanteixen la seguretat, com els bombers.

Viatgem per la prevenció i extinció d’incendis amb Albert Magarolas Aixalà, bomber que, després de 36 anys de servei, s’acaba de jubilar. Nascut a Tarragona el 1954, n’ha viscut l’evolució des dels antics parcs municipals a la gestió de la Generalitat. 

«La metodologia ha avançat moltíssim. Abans la tècnica era la del vinga aigua!», explica. «Ara només se’n tira per evitar la propagació del foc, perquè si has d’entrar en un edifici, com l’aigua genera vapor, el bomber es couria».

Rememora els vells bombers que es protegien amb tovalloles mullades i no volien saber res dels mètodes d’ajut respiratori. «Els bombers som persones normals, i hem de defugir la imatge de Rambo», aclareix.

Successos greus

En una llarga trajectòria, es barregen el dia a dia amb moments recordats especialment. «Els atemptats al rack el 1987 i el 1990; el xoc d’un vaixell petroler contra el pantalà de Repsol el 1993; o l’explosió de gas en l’edifici de la Rambla el 2005 amb cinc víctimes mortals, són alguns successos importants que he viscut».

Magarolas desgrana les tipologies de serveis, des dels forestals com malauradament els darrers dies al Perelló, als incendis en habitatges. «L’abandonament de camps de conreu esdevinguts nous boscos bruts fa que hi hagi més espai que potencialment es cremi», lamenta. «Les imprudències del pagès de cap de setmana o del ‘parcel·lero’ en són la principal causa. El pagès de tota la vida sap com treballar».

Però són els trànsits els serveis que més han impactat l’Albert. Destaca la dificultat de treure una noia atrapada entre la ferralla d’un autocar en un xoc contra un camió a l’autopista entre Mas Enric i el Pont del Diable. «Encara recordo el seu perfum. Al final li van haver de tallar el peu per treure-la», detalla amb una mirada que s’entela de tristor. «Si en els trànsits hi ha implicats nens, ens afecta molt», afegeix. «Ja fa uns anys que els bombers comptem amb psicòlegs que ens visiten al parc quan hi ha fets d’aquest tipus».

Voluntaris i solidaris

El col·lectiu professional compta amb uns 2.200-2.300 efectius, als quals cal sumar una xifra similar de voluntaris. «Si no existissin parcs de voluntaris repartits pel territori, no es podria complir la normativa de temps de resposta amb què s’ha d’arribar al lloc d’intervenció», relata Magarolas.

Els voluntaris tenen la seva feina diària i se’ls activa quan hi ha un succés. Acostumen a treballar per guàrdies però habitualment no estan al parc. «Van néixer en zones de muntanya del Pirineu, on estan molt conscienciats sobre aquest tema. Avui compten amb formació, vehicles, material i parc, gestionats per la Generalitat, com en els professionals», explica.

L’Albert és un enamorat de causes altruistes com fer de campaner a la catedral. Com a bomber explica amb orgull expedicions solidàries en què ha participat, com la del «chapapote» abocat pel vaixell Prestige davant la Costa da Morte, a Galícia, el 2002, on anaren un centenar de bombers catalans; o els més recents incendis devastadors a la mateixa Galícia, on desplaçaren prop d’una vintena de camions, vehicles lleugers, taller i ambulància.

Si els propers dies usen coets i petards, o encenen foguerades, facin-ho amb responsabilitat. «Per Sant Joan recordo dos incendis forestals vora el Vendrell i Vandellós, en què mentre apagàvem el bosc, veiem com a les viles seguien disparant els coets», conclou l’Albert. 
 

Temas

Comentarios

Lea También