Alejandro Fernández serà candidat a presidir el PPC

El diputat tarragoní Alejandro Fernández va anunciar ahir la seva candidatura per a la presidència el PP Català, des de la qual vol desenvolupar el seu projecte per a Catalunya, conscient que aquesta posició no és «el lloc més plàcid del món».

El PP Català acordà ahir celebrar el pròxim 30 d’octubre la votació de la primera volta de les seves primàries per rellevar Xavier García Albiol, un procés que culminarà el 10 de novembre en el congrés dels populars catalans, del qual sorgirà la nova direcció.

Alejandro Fernández, que és el portaveu popular al Parlament, va confirmar la seva candidatura a través d’un missatge a Twitter. «Sé que la Presidència del PPC no és el lloc més plàcid del món, però crec en el meu partit i sobretot en els seus militants, gent extraordinària. Tenim un projecte per a Catalunya i per això us anuncio que presento la meva candidatura a presidir el PPC», va dir.

En una reunió de la junta directiva regional a la qual va assistir el president del PP, Pablo Casado, els populars catalans van acordar que el congrés que servirà per donar pas a la nova direcció i proclamar el nou líder dels populars catalans, es faci el 10 de novembre, probablement a Barcelona.

El procés de primàries i congressual estarà pilotat pel vicesecretari territorial del PPC, Josep Llobet, que assumirà la presidència del comitè organitzador, que aquesta setmana aprovarà el model d’avals. El procés de primàries arrencarà en tot cas oficialment els dies 15 i 16 d’octubre, amb la presentació d’avals de precandidatures, amb el requeriment d’un mínim de 90 avals per poder concórrer a les primàries. La proclamació de candidatures serà el 18 d’octubre, mentre que del 19 al 29 d’octubre s’obrirà la campanya interna de les primàries, i ja el 30 d’octubre se celebrarà la votació a primera volta dels candidats i compromissaris del congrés. 

Casado demanà que el partit estigui «molt orgullós», perquè fa un any, amb motiu de la primera manifestació unionista d’entitat a Barcelona, «es va veure un altre esperit d’Ermua». El que qualificà d’«esperit del 8-O» a Catalunya va ser, segons ell, «molt similar a la rebel·lió pacífica ciutadana dels constitucionalistes contra el nacionalisme que es va tornar en violent i va acabar excloent i expulsant del País Basc a centenars de milers de ciutadans», i que fins i tot van acabar «pagant amb la seva pròpia integritat física». Tot i matisar que a Catalunya «afortunadament no hi ha terrorisme», va dir que «alguns treuen pancartes reivindicant a Terra Lliure, hi ha violència, confrontació als carrers i persecució dels que pensen diferent».