Alfons Cama novel·la els inicis medievals del tèxtil català

El primer piteu (Gregal) és la primera novel·la històrica d’Alfons Cama i Saballs. Una excursió documentada i alhora amena a l’edat mitjana, que t’atrapa del primer paràgraf fins a l’últim, i llavors et queixaries a l’autor que s’hagi acabat. La novel·la històrica comença de ser un gran repte perquè, en haver esdevingut un gènere de best seller, hi ha una oferta forassenyada i s’ha de basquejar molt per trobar l’originalitat.

L’autor l’aconsegueix en un tema tan nostre com la indústria tèxtil. Sabem que va vertebrar Catalunya rius avall, i que comerciants de les nostres contrades, començant per Joan Güell i Ferrer, de Torredembarra, hi van invertir per fer-la rendible. Però quants no ignoràvem que tot allò va començar al segle XIV. Cama ens ho descobreix, en tot el seu ambient de guerres, feudalismes macabres, religions intolerants... Coincidència temporal i referencial amb El nom de la rosa i Els pilars de la terra, els grans volums d’Eco i Follet, que l’han ajudat a mirar-se el temps des de les hores canòniques i a veure millor la vida quotidiana d’aquells aleshores.

Alfons Cama havia escrit sobre les seves vivències. Havia ficcionat records de les seves vides. El seu carrer de pagesos del Calonge nadiu, els estudis als ‘Hermanos’ de Palamós i als Maristes de Girona, on va poder fer el batxillerat superior gràcies a aquella figura que anomenaven amb el terrible mot ‘fámulo’: els alumnes de les classes més humils se sufragaven allò que no podien pagar ajudant en les tasques logístiques i domèstiques. Després, cursa enginyeria industrial a Barcelona. Treballa a una fàbrica de Palautordera. És funcionari a la Diputació de Barcelona i finalment, ja fa 30 anys, serà cap del pla d’obres i serveis a la delegació de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. Però com que la ficció sempre supera la realitat -l’autor de l’aforisme és el gran Conan Doyle- Cama, de Calonge, de Palamós, de Barcelona, de Tarragona, es planta literàriament al poblet de Sant Llorenç de Morunys, al nord del Solsonès, i comença a néixer una novel·la.

«El llibre sorgeix d’una visita guiada a la vila closa, on ens van explicar el naixement del poble vora el monestir, la llegenda de la introducció del ‘drap piteu’, els primers cabreus amb noms, oficis i les cases dels habitants... Tenia l’escenari per una novel·la, només faltava tramar la història», explica l’autor.

Esforç de llenguatge

A El primer piteu hi ha un enorme esforç de llenguatge, tant que ajuda el lector amb un vocabulari al final. Però en canvi el to narratiu no sucumbeix a l’erudició. No era fàcil l’equilibri. «He pretès explicar una història en un context temporal determinat; no he volgut explicar història, això només ho han de fer els estudiosos. Ara bé, extreure el llenguatge de textos antics com la ‘Regla’ de Sant Benet, algunes ‘Ordinacions de la draperia’ del XIV; els primers documents de Sant Llorenç o els estudis dels historiadors del poble, ha estat una constant. Sempre paraules de diccionari».

Alfons Cama va situar una novel·la a Tarragona, Amb dits de molsa, però en el nostre temps. Per això li pregunto si, en una ciutat amb tanta història, no ens sorprendrà novel·lant-la. No ho té als primers fulls de l’agenda, però no ho descarta. L’haurem de pressionar i, en conseqüència, aquí començo a fer-ho. Una de romans, Cama!