Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Alforja negocia una solució per evitar l'enderroc de 6 pisos il·legals

L'Ajuntament treballa amb la Generalitat per impedir que alguns veïns de núm. 37 del carrer Verge de Puigcerver es quedin al carrer
Whatsapp
Imatge de l'edifici número 37 del carrer Verge de Puigcerver d'Alforja. Foto: Alba Mariné

Imatge de l'edifici número 37 del carrer Verge de Puigcerver d'Alforja. Foto: Alba Mariné

L’Ajuntament d’Alforja està buscant una solució per no haver d’enderrocar part de l’edifici número 37 del carrer Verge de Puigcerver del municipi, després que l’any 2011 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemnés el consistori a tirar a terra aquells habitatges que havien estat edificats al marge del que establia, en aquell moment, el planejament urbanístic municipal. Tot i ser ferm l’escrit del tribunal català, l’Ajuntament sumarà enguany quatre anys treballant per evitar l’execució de la sentència.

Segons expliquen fonts del consistori, «la sentència del TSCJ de 2011 ens obliga a enderrocar la tercera planta i l’àtic de l’edifici, és a dir, les zones que es van construir vulnerant la legalitat urbanística del moment, i que d’executar-se deixaria sense casa 6 veïns». «Els veïns afectats estan al corrent de la situació i de la sentència però tenim arguments per defensar que hi ha altres alternatives a l’enderroc. Nosaltres defensem els propietaris i per ells treballem», explica l’actual alcalde d’Alforja, Joan Josep Garcia.

Des del mateix consistori asseguren que «enderrocar aquesta part és poc viable» i destaquen que «el cost dels treballs seria impossible d’assumir per part del mateix govern municipal. Però en el cas que l’Ajuntament hagués d’executar finalment l’enderroc, el cost dels treballs l’hauria d’assumir, segons el consistori, l’arquitecte que va redactar l’informe favorable de l’execució de l’obra».

En qualsevol cas, el consistori col·labora amb la Generalitat per trobar una alternativa a aquesta situació. Les mateixes fonts municipals confirmen que «l’Ajuntament el que proposa és legalitzar els habitatges que en aquell moment no ho eren, una solució que ara sí que recull el nou POUM i permetria que l’edifici es quedés tal com està». A fi d’aconseguir aquesta solució, durant els darrers anys l’Ajuntament d’Alforja ha entregat la informació que la Generalitat ha requerit. Aquest és el cas, segons expliquen des del consistori, «d’un informe redactat per un arquitecte l’any 2012 en què es descrivia la viabilitat de legalitzar la part afectada de l’edifici».

El litigi

Ja ha passat una dècada d’ençà que es denunciés davant la justícia, i també públicament, la construcció al marge de la legalitat de diversos pisos de l’edifici número 37 del carrer Verge de Puigcerver del municipi, i que dóna a uns altres dos carrers. En aquell moment es va advertir que la construcció dels pisos superiors vulnerava la normativa urbanística local (Normes Subsidiàries de Planejament). En aquell moment els denunciants van advertir que «el projecte s’estava executant aprofitant el pendent de dos dels carrers per determinar una alçària de la façana il·legal, cosa que fa que es pugui aixecar un pis més». Al respecte, l’arquitecte tècnic municipal d’aquella època assegurà, en aquell moment, l’existència de la llicència municipal per fer l’obra, així com un informe favorable de la Demarcació de Carreteres de l’Estat. Així mateix, una resolució del director general d’Urbanisme de la Generalitat de l’any 2006 constatà l’existència de diverses irregularitats en l’obra: tres molt greus, una greu i una cinquena lleu. Entre aquestes, el fet que s’hagués permès edificar pisos a l’última planta a la zona on els habitatges comuniquen a dos carrers adjacents. En aquell moment la resolució sol·licitava al consistori la nul·litat del permís d’obres concedit el 2004 i que es procedís a incoar expedient sancionador contra els responsables que haguessin intervingut en la concessió de la llicència municipal. Al respecte, l’arquitecte municipal de l’època defensà que «el consistori va actuar correctament i que tot obeí a una qüestió d’interpretació tècnica de les Normes Subsidiàries de 1986 perquè existia un buit legal».

Temas

  • COMARQUES

Comentarios

Lea También