Arrengladors confinats en línia

La Setmana Santa ha estat un volcà de tristor. Hem arrencat un full del calendari que costarà d’oblidar, no perquè hagi estat ple d’emocions agradables, sinó per les hores amargues que han costat d’empassar. El “Diari” va conversar on line Dijous Sant amb vint dones i homes de la congregació de La Sang, entre els que havien d’arrenglar la processó del Sant Enterrament. Dotze fa més de vint anys que hi participen. Alhora, la gran majoria s’incorporà a la tasca actual fa poc, coincidint amb el rejoveniment que impulsa La Sang.

Els arrengladors expliquen la processó des de l’organització

En un any que havien plogut crítiques prèvies, fins i tot des de l’òrgan directiu de l’Agrupació d’Associacions, els preguntem sobre la durada de la processó. «Es participa per sentiment, devoció, fe, amb independència de la durada», resumeixen Maria i Sílvia Grau i Manuel Albadalejo. «Cal que respectem la tradició», apunta Josep M. Fernández. «No entenc un recorregut sense el pla de Palau ni el de la Seu, malgrat la complexitat afegida per als portants de passos», explicita Dani Pallejà. Rafel Simó creu, però, que «cal estudiar els problemes tècnics d’un escurçament i trobar consens». Mireia G. Mohedano introdueix que «es podria estudiar agilitzar les entrades i sortides de passos a la plaça del Rei».

Extensió de la processó

Indaguem sobre l’itinerari. «Si quan el primer pas retorna a la plaça del Rei, encara no han sortit tots, és la longitud correcta», argumenten Montserrat Boada, Inés Borrut, Cynthia Queralt i la Mireia. La Maria tornaria al recorregut anterior amb un tram més de Rambla perquè hi càpiguen més passos. «Les queixes han aparegut fa poc des de confraries amb passos a coll», apunta el Rafel. «Algunes no tenen suficients portants i van molt cansats», afina Anna Tarragó. «Però totes volen fer lluïments», continua. Maria Boada precisa que «hi ha qui vol lluir el pas en un carrer concret; si la participació va minvant, s’haurà d’escurçar o canviar».

El “Diari” havia consultat propostes tècniques a organitzadors d’altres localitats. La primera, sobre el notable espai que certes confraries mantenen entre vesta i vesta d’una mateixa filera. La Gisela Pallejà i la Montserrat especifiquen que «facilita que els passos es desplacin dins la confraria, puguin parar i tenir marge per engegar de nou. A menys gent a files, major distància». L’Anna afegeix «la utilitat de la cua de la vesta» per a aquesta finalitat, que el Rafel defineix com «element diferencial». La Inés considera que «a menys distància, augmentarien els talls».

Sílvia Grau: «Tradició, cultura i devoció és la millor combinació»

Maria Grau explica que els arrengladors juguen amb l’efecte acordió. El Dani puntualitza que «el 2019 el vent obligà a no estendre cues, fet que el dificultà i no donà prou llargada a les confraries. Provocà moltes parades de passos i talls entre elles». Alba Arranz creu que la distància entre vestes encara és poca.

Penitents d’abans

L’altra proposta rebuda al “Diari” al·ludeix a l’acordió que la mateixa Sang havia realitzat per moure els 250 penitents que havien sortit, en files de 2, 3, 4, 5, 6... en funció del carrer. Els arguments són contraris per motius estètics (Laura Caparroz, Anna, Gisela, Maria Grau), per «menys marge de maniobra dels passos i més talls» (Cynthia, Dani), manca de confrares (Rafel) i per seguretat (Josep M.). En canvi, Xavier Guinovart creu que «es podria estudiar en els carrers on demanem agilitat a les confraries».

La tercera idea llançada és trencar la dinàmica d’una única quadrilla de portants per pas, per reduir el cansament, fer més atractiu el rol, augmentar efectius i guanyar agilitat, com es fa a moltes altres localitats. La Meritxell Guinovart i el Josep M. accepten que és una solució. Maria Grau creu que «ajudaria molt, però ara en el 80% dels passos falta gent per omplir una quadrilla». L’Àngel Borrellas, l’Alba, l’Anna, la Laura, la Meritxell, la Mireia i el Rafel corroboren que no hi ha prou portants.

Alguns arrengladors comenten que «la religió catòlica no està de moda». Les xifres de participants i espectadors en altres indrets ho contradiuen, i preguntem què es fa malament aquí. «La política de comunicació i turisme de les administracions locals i de l’Agrupació», responen Cristina Prats i Maria Grau. Ivan Mosquera opina que «les associacions de veïns haurien de fer promoció local». «La manca d’activitats tot l’any per fomentar la pertinença a les confraries», afegeixen l’Anna, la Cristina, la Gisela i la Inés.