Arxivada la causa contra l'alcalde de Solivella per ordenar tapar els nius d'oreneta

La brigada municipal de Solivella, a finals de juny de 2011, va tapar amb ciment ràpid tretze nius d’una colònia d’orenetes que estava establerta a la façana de l’ajuntament perquè embrutava el terra de la plaça. Van morir les cries que es trobaven a l’interior i també es van danyar els ous. Però, qui va donar l’ordre? Segurament que mai s’arribarà a saber. L’Audiència Provincial de Tarragona ha confirmat l’arxiu de les diligències obertes al jutjat de Valls contra l’alcalde i un membre de la brigada municipal, que s’haurien pogut enfrontar fins i tot a penes de presó.

El 7 de juliol de 2011, els agents rurals de la Conca de Barberà van rebre una trucada anònima informant que s’havien tapiat tots els forats dels nius d’oreneta que estaven a la façana de l’ajuntament. També es deia que els autors havien estat personal del propi consistori. Seguidament, dos agents rurals es van desplaçar a la plaça i van comprovar que hi havia 13 nius que havien estat segellats amb un producte que semblava ciment ràpid. Tanmateix van veure que un dels nius havia estat segellat el forat d’accés però presentava una petita escletxa on es podia veure, a l’interior del niu, diversos exemplars d’orenetes cuablanca, possiblement cries. El forat servia perquè individus adults alimentessin constantment des de l’exterior les cries confinades al niu segellat.

Segona inspecció

Després de la primera inspecció, els agents rurals van demanar a l’agutzil perquè estigués present en una segona inspecció. Es van trobar 28 cadàvers d’oreneta cuablanca i sis ous sencers (tres més es van trencar). Llavors es va presentar l’alcalde, Enric Capdevila. Va reconèixer que va ordenar la brigada que netegés les femtes existents i que impedís l’accés de les orenetes als nius, però que es conservessin aquestes i que en el moment de segellar-los es tingués en compte que no hi hagués cap oreneta a l’interior. Va donar tota la responsabilitat del succeït a la brigada, a qui va atribuir una «manca de criteri», i que la instrucció directa de segellar els nius la va donar l’agutzil.

Qui sí que va declarar fou l’agutzil, el qual afirmà que l’actuació de la brigada contra els nius va ser motivada per una ordre directa de l’alcalde, atès les defecacions que feien les aus dels nius i que queien sobre els vehicles aparcats sota. Va reconèixer que no s’havien intentat altres mètodes per evitar el problema i afirmà que l’actuació s’havia fer la setmana abans de Sant Joan.

Finalment, la persona que va tapar físicament els nius va assegurar que desconeixia qui havia donat l’ordre d’actuar als nius i que va rebre les instruccions d’una persona –que no es recordava– era de treure els nius però ell havia preferit tapar l’accés.

Un altre operari de la brigada que el dia dels fets no va treballar va dir que si es va actuar contra els nius va ser perquè l’alcalde ho va ordenar ja que no creia que l’agutzil actués per iniciativa pròpia perquè mai ho fa.

L’atestat

Els agents rurals van presentar l’atestat al fiscal de Medi Ambient de l’Audiència de Tarragona per un presumpte delicte relatiu a la protecció de la flora i la fauna. El Ministeri Públic, finalment, va denunciar el cas i el Jutjat d’Instrucció número 2 de Valls va obrir diligències prèvies contra l’alcalde, l’agutzil i el membre de la brigada municipal per un delicte de maltractament animal i la caça.

Després de la instrucció, el fiscal fins i tot va arribar a presentar l’escrit d’acusació, que finalment només anava contra dos dels imputats. Sol·licitava per a l’alcalde el pagament d’una multa de 6.750 euros i per al membre de la brigada 1.260 euros per un delicte recollit en l’article 336 del Codi Penal. Alternativament, per un altre article del Codi, demanava sis mesos de presó per a l’alcalde i dos mesos per al treballador –eludible amb el pagament de 840 euros–.

Però el jutge instructor, el 2 de juliol de 2014, va decidir el sobreseïment de la causa i l’arxiu de les actuacions en considerar que no eren constitutives d’infracció penal. Davant d’això, el fiscal presentar un recurs de reforma davant el mateix jutge –que el desestimà– i posteriorment un d’apel·lació davant l’Audiència Provincial, que també el rebutjà. Els magistrats, a través d’una interlocutòria del 17 de març de 2014, no considerava que els fets constituïssin un delicte de caça, segons l’article 336.

Però el fiscal considerava que l’Audiència només s’havia pronunciat sobre una part del seu recurs i no sobre l’aplicació de l’article 337 del Codi Penal, que era la tipificació alternativa. El representant del Ministeri Públic veia una possible delicte de maltractament d’animals. Argumentava que l’oreneta és un animal domèstic, una consideració amb la qual no hi estan d‘acord els magistrats de la Secció Segona de l’Audiència Provincial.

No és un animal domèstic

En la seva interlocutòria, els magistrats diuen que aquesta és té hàbits migratoris, és de camp i utilitza les construccions obertes de l’home per construir els nius. El seu hàbitat preferit es el camp obert amb vegetació baixa, com pastures, prats i terrenys agrícoles, amb aigua a les rodalies. «Tot això no comporta que podem entendre que la mateixa és ni un animal domèstic o un animal domesticat pel simple fet que procedeix a construir els seus nius en construccions obertes de l’home». Per aquesta regla, escriu el ponent de la interlocutòria, també ho serien les rates, els escarabats, les mosques, els mosquits, les aranyes, les formigues, etc.