Ball de Cossis: 15 anys amb els colors del mar

El Seguici va rebre el Ball dels Cossis com a nova incorporació fa quinze anys. Les primeres referències d’aquesta activitat daten el segle XV, i fins l’any 1804 que desapareix, el representava el gremi dels corders. L’activitat ressorgeix al 2004, i segons explica el president de l’Esbart Dansaire, Josep Lluís Peñalver, va ser per la confluència de diverses coses.

L’any anterior havien reprès el Ball dels Set Pecats Capitals, i buscant informació per dur-lo a terme van trobar indicis del Ball dels Cossis. «Era una opció per treure més endavant, però aviat vam veure que al Ball de Gitanes hi havia molta gent en espera», diu Peñalver. A partir d’aquí, van buscar-ne els orígens i van començar a encaixar peces. Aviat en farien la música, composada per Jordi Fa, i la coreografia, de M. del Claustre Fa, ambdós membres de l’Esbart.

El símbol

Els cossis simbolitzen una eina que utilitzaven antigament per pescar pops. Posaven el que ara representa el barret distintiu del ball a l’aigua, el pop es pensava que era un amagatall i el treien. D’aquesta associació al mar en venen els colors dels seus vestits: blau marí de l’aigua i marró de la sorra. En aquesta línia, el president de l’esbart explica que estan Lrelacionats amb el Ball dels Cossiers de Mallorca i el Ball de Prims de Reus.

Actualment, el grup està format per 16 persones. Laia García és membre del grup des del segon any del Ball de Cossis, una de les més veteranes del grup actual, i tot i que afirma que «som un grup molt coordinat, totes les decisions les prenem entre tots», porta una mica les rendes juntament amb Laia Gil, una altra de les membres.

Les dues estan d’acord en que si un valor els defineix, és el compromís: «Som 16 persones que complim, tenim compromís i ens portem molt bé entre nosaltres», explica Gil. Destaquen la confiança i la continuïtat del grup. «Tots els petits volen entrar als grans, així que preveiem que té futur. Ells ara ja porten sis anys funcionant, però fins que no hi hagi baixes al gran és difícil que entrin», explica Laia Gil.

Comenten que no són un dels balls més coneguts del Seguici, i treballen en aquesta línia. «Quan vam fer deu anys encara ens preguntàvem qui érem, i en aquests últims cinc anys sembla que això ha canviat», comenta Laia Gil.

L’anecdotari

Des de fora, no passen desapercebuts, però. Entre anècdotes, les dues membres expliquen el moment en que llencen el cascavell: «Sempre és sorpresa el lloc on va a parar: ha caigut dalt baix de l’escenari, dins del barret del de davant...», diuen comentant que, tot i ser un moment de concentració, és el més divertit encara que no sempre surti com volen.

Per donar-se a conèixer més encara, treballen per aconseguir aquesta empenta que creuen que els falta i han organitzat diversos actes dins del programa de Santa Tecla.