Beu Bocairent i viuràs eternament

20 septiembre 2020 07:20 | Actualizado a 20 septiembre 2020 08:12
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Era un dia qualsevol de l’any 1972, fa 48 anys, quan a mig matí arriba el carter al bar i em porta les cartes. Factures i més factures, però n’hi havia una que em va sorprendre, venia de Bocairent i l’escrivia el senyor Miquel Cantó Castelló. Em proposava fer un còctel per a la festa de Moros i cristians que se celebra al seu poble per Sant Blai.

Va se runa sorpresa pensar que al País Valencià s’hi pogués fer un còctel nascut a Tarragona i que seria l’energia de la festa. Li vaig contestar que sí, que seria un honor per a mi i per a Tarragona. Li vaig demanar que em donés a conèixer les begudes més tradicionals del poble. Em va contestar parlant-me de l’herbero, una beguda feta amb una barreja d’anís dolç i anís sec amb una maceració d’herbes: fonoll, anís, sàlvia, camamilla, poliol, marialluïsa, arrel de card sant, zamarrilla, menta piperita, cua de gat, melissa, herba de sant Guillem, sajolida, farigola i fulles de llimoner. Aquestes herbes es recollien el dia de l’Assumpció a la Serra de Mariola. S’assecaven i es posaven en maceració durant quaranta dies en un receptacle de fang vidriat, que es tapava i es deixava reposar. Crec que aquest licor, sense ser-ho, tenia un aire monàstic. L’herbero es va unir a d’altres begudes més internacionals i d’aquí va sortir el còctel Bocairent, amb l’eslògan «Beu Bocairent i viuràs eternament». El senyor Miquel Cantó estava molt involucrat en l’organització de les festes i en la cultura del poble, vaig parlar amb ell diverses vegades per telèfon i ens vam cartejar. També em va enviar ampolles d’herbero i programes de les festes. Miquel Cantó va faltar l’any passat, a ell li he d’agrair aquest singular còctel que vaig poder fer al sud, a Bocairent.

Les festes de Moros i cristians estan plenes de color i música. Les marxes dels moros més lentes i les dels cristians més ràpides. Gairebé a ritme de pas-doble. Les marxes mores tenen de cinquanta a cinquanta-cinc passes i les cristianes uns vuitanta per minut, per això s’apropen al pas-doble que en té de 85 a 95 per minut. Al País Valencià l’alegria de la festa és la música. A Tarragona hi tenim músics vinculats a les terres valencianes, com Eleuterio Sanchís, que va ser director del Conservatori de Música de Tarragona o Josep Maria Malato Ruiz, que va ser director de La Primitiva de Llíria. La música valenciana està present també en Jaume Teixidor Dalmau, malgrat era de Barcelona, l’any 1925 va ser director de la Banda de música Primitiva de Carlet. Teixidó va composar i estrenar amb aquesta banda el pas-doble Amparito Roca, que ha acabat sent la banda sonora oficial de les festes de Santa Tecla de Tarragona, de la mà del mestre Arnau, músic militar. També hi sona infinitat de vegades Paquito el Chocolatero, del mestre Gustavo Pascual Falcó. València està sempre present a Tarragona de moltes maneres, també amb aquestes peces i amb els focs artificials.

En aquella època l’alcalde de Bocairent era Vicent Colomer Boronat, com a cosa curiosa dir que aleshores els pressupostos del pobles acostumaven a ser força austers, però sempre sobraven diners per a poder fer grans festes, a Bocairent l’any 1972 el pressupost ordinari va ser de 3.510.000 pessetes. L’any 1973 el nom de Tarragona va sonar als quatre vents amb el còctel que vam fer a Bocairent. La recepta la vam crear el dia 18 d’octubre de 1972 i estava composada per un litre de vi, tres copes de brandi, un raget generós d’herbero, una cullerada grossa de mel i trossos de poma. Tot servit ben fresc. Era un còctel de consistència per a donar energia a la festa. La recepta sortí publicada en una pàgina del llibre-progarma oficial de festes del 1973. D’aquest còctel se’n va parlar força a Ràdio Ontinyent ja que el director de l’emissora era amic meu i va difondre la notícia a més no poder. Era el tarragoní Antoni Panadès Aguadé, ben conegut per la seva tasca periodística a Tarragona. A la premsa local tarragonina també va sortir el còctel, i hi van haver clients que el van demanar al bar, mentre vaig tenir ampolles d’herbero de les subministrades pel senyor Miquel Cantó el vaig anar servint. Tarragona i Bocairent es van unir a principis dels anys setanta en aquest còctel, símbol d’amistat.

Comentarios
Multimedia Diari