Cambrils, sabor de mar

Eren els anys 1970 i jo tenia un parell d’amics de Cambrils, Josep Martí Nolla i Josep Salceda Castells. El primer era alcalde i un dia em pregunta què podríem fer perquè es parlés de Cambrils. En aquella època als mitjans hi sonava més Salou, s’hi feien grans festes que sortien a la premsa. Era l’època dels eslògans «Salou playa de Europa», i les coses com siguin, era així. En canvi Cambrils era la capital gastronòmica i no sonava tant malgrat l’encant mariner. Feia falta un eslògan per tal de presentar Cambrils al món de forma original.

Li vaig proposar la idea de fer un còctel gegant amb una formigonera, que ens va sortir gratis gràcies a la ferreteria Martí Grau, ja que el fabricant, que era de Saragossa ens la va regalar. Recordo que la formigonera era de la marca MZ del Río. Vam tenir doncs una formigonera que a la fàbrica mateix la van folrar de plàstic per tal de que fos apta per al consum de la beguda. Un cop finalitzat el còctel vam subhastar la formigonera i es va vendre per 26.000 pessetes, que van ser donades a les Germanetes dels Pobres de Reus. Va ser idea del senyor Salceda ja que allí hi havia gent gran de Cambrils. Així va ser.

Recordo també el dia del còctel, que va ser l’estiu del 1971 a Cambrils Bahia. Es va omplir del tot amb una gernació i amb problemes de manca d’espai. També hi van participar autoritats locals i foranes. Al brindis els vaig oferir el còctel i el nom, que era un eslògan: Cambrils, sabor de mar. L’ajuntament va organitzar un sopar de premsa a casa Macarrilla, crec que vam menjar arròs a banda entre d’altres coses. Va ser un dia gran, la cosa va sortir de meravella i la premsa ho va tractar bé. L’agència ANI de Portugal va dir que era el còctel més gran del món. Hi va haver un periodista al qui no li va agradar la forma però guardo retalls de diari de diferents parts de l’Estat que van qualificar el còctel com un èxit. Als senyors Martí i Salceda els hi va agradar. Què és Cambrils sinó sabor de mar? Restaurants històrics de la família Gatell que van ser pioners d’aquest fenomen gastronòmic que és Cambrils, pescadors, platja i també agricultura.

TVE va filmar el còctel en una pel·lícula de 16 mil·límetres, que és com es feia aleshores per als informatius. Això també va impressionar a la gent, en aquella època la televisió era el màxim. La recepta, per a 506 persones era: una copeta de brandi, una de ginebra, un bitter amb alcohol, una tònica, una ampolla de cava brut, una copeta de licor d’or Bols que es fabricava a Tarragona i que contenia or. Recordo que vaig haver de posar la tònica al còctel ja que el fabricant era patrocinador, i s’havia de publicitar la seva marca. El còctel es va fer amb begudes ofertes per distribuïdors, pel que va sortir gratis. Era una època en que els ajuntaments eren pobres i els alcaldes no cobraven. Avui tot ha canviat, i fer això hagués costat un dineral. Els músics, que actuaven en hotels i càmpings, també van venir de franc. Tot de bona voluntat.

Als meus amics el poble els hi va dedicar una plaça, amb el nom de Josep Martí Nolla, i una biblioteca, que du el nom de Josep Salceda Castells, va ser una persona que va fer molt per la cultura cambrilenca. Eren dues persones humils i apreciades, i s’estimaven molt Cambrils. Recordo aquelles tertúlies amb ells a la farmàcia del carrer Hospital. Amics Martí i Salceda, la vostra llavor ha produït fruits. Cambrils, malgrat tot, té aquest sabor de mar.

D’això aviat en farà cinquanta anys, i a mi Cambrils sempre em porta records. La meva segona mare, Pilar Cabré Budí, era cambrilenca, germana de Salvador Cabré, de l’històric forn Sant Salvador. El fill del Salvador, Joan Cabré Saborit, ha continuat el forn amb la Josefina Prim, i han posat en marxa el Camping Joan. Avui els seus fills Joan, Berta i Maria continuen amb els negocis familiars. També amb la família Bas, una nissaga de músics de la qual ja us vaig parlar. Sobretot amb la Pilar Bas, de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna, i la Maria del Camí Bas i el seu marit Lleonard Vernet, que treballaven a la CEPAL, on entre d’altres productes agrícoles comerciaven amb garrofes. Gràcies a ells va néixer el meu amor pel poble, lligat amb la gran passió que Salceda i Martí em van empeltar.