Camillo Vacani, Baró del ‘Fort del Olivo’

Efemèride. Avui es commemora la presa del Fort de l’Oliva per part dels francesos fa 208 anys, en què Vacani participà activament

Jaume Benages Olivé

Whatsapp
Gravat de la ciutat de Tarragona i del Fort de l’Oliva, de l’atles de Camillo Vacani, tal com estava abans de l’assalt amb el pla d’operacions del setge de 1811. FOTO: Biblioteca Virtual de Defensa

Gravat de la ciutat de Tarragona i del Fort de l’Oliva, de l’atles de Camillo Vacani, tal com estava abans de l’assalt amb el pla d’operacions del setge de 1811. FOTO: Biblioteca Virtual de Defensa

Camillo Vacani, baró del Fort del Olivo, nasqué el 15 de juliol de 1784 a Milà i morí el 20 de febrer de 1862 a la mateixa ciutat. Fou militar, escriptor i diplomàtic. Com a oficial del Genio del Regno italico, participà activament en la campanya d’Espanya al costat de Napoleó Bonaparte. Un cop acabada la guerra, el 1820 es passà a l’exèrcit austríac, aconseguint l’any 1839 la graduació de major general. El 1833 va ser tutor dels fills de l’arxiduc Carlos. Participà i negocià el tractat de Florència el 1843, regulant la successió de Maria Lluïsa al ducat de Parma. Quan el 1845 va rebre el títol de baró i se li preguntà quin atribut volia afegir, ell sense dubtar va escollir el de Fort del Olivo, en record de la seva activa participació en l’assalt d’aquest indret. Posteriorment fou president de l’Istituto Lombardo di science e lettere. 

Camillo Vacani publicà, el 1823, Storia delle Campagne e Degli assedj Degl’Italiani in Ispagna, dal 1808 al 1813, i dedicada a sua Altezza Imperiale e Reale l’Arciduca Giovanni d’Austria. En aquell  moment Vacani era Maggiore nell’Imperiale Regio Corpo del Genio Cavaliere Della Corona Ferrea e Della Legion d’Onore, de l’exèrcit  austríac. Els tres volums d’aquesta història, que recull un exhaustiu relat de les campanyes dels italians al costat de Napoleó Bonaparte, s’acompanyen d’un atles amb 16 gravats, dels quals el núm. 3 i el 13 estan dedicats al camp i a la ciutat de Tarragona respectivament. 

En el volum tercer, part segona, i de la pàgina 50 al 70, hi trobem amb tot luxe de detalls els moviments, plantejaments i posterior assalt del Fort de l’Oliva per part de l’exèrcit francès. Des del 10 de maig, Vacani ens relata els moviments de Suchet, Campoverde, Codrington, Saarsfield, Peyri, Boussart, Rogniat, Contreras, Salme, etc., i d’ell mateix, previs a un atac calculat i curosament planificat.
L’assalt al fortí de l’Oliva començà a les vuit del vespre del 29 de maig de 1811. Aquella mateixa nit va caure en poder dels francesos, que d’aquesta manera varen poder neutralitzar la defensa més important de la ciutat, que posteriorment fou derruïda.

Vacani participà molt activament, junt amb els seus homes, en la presa d’aquest fortí, i fruit d’aquesta victòria fou condecorat amb la Croce della Legion d’onore de della Corona Ferrea. Camillo Vacani, a les conclusions del seu llibre, ens diu que els italians varen participar en una guerra desigual en aliar-se el 1808 amb l’exèrcit francès dels Pirineus Orientals del VII Cos de Catalunya. Participaren en l’ocupació de Barcelona, Figueras i Roses; el 1809 a Vilafranca i Vic, i prengueren per la força la plaça de Girona. Reforçaren a l’armada francesa de Catalunya i Aragó en la presa d’Hostalric i Tortosa. El 1811 participaren en l’assalt i l’ocupació de Tarragona i Sagunt. Juntament amb l’armada d’Aragó, conqueriren el 1812 València i Peníscola. Sofriren, no obstant això, grans pèrdues a Saragossa, Tarragona, Lleida i en altres punts d’Aragó i Catalunya. 

Dels 30.183 components de l’exèrcit italià que lluità al costat de Napoleó, 2.627 dels quals eren de cavalleria, 8.958 retornaren en èpoques diverses a Itàlia. Els altres 21.225 foren baixes de guerra en un període de sis anys. Acaba demanant digna memòria i un monument històric als gloriosos combatents de les terres tarragonines. Avui es compleixen 208 anys d’aquests fets, en què el baró del Fort del Olivo hi participà activament. 

Temas

Comentarios

Lea También