Carnaval 'made in' Tarragona

El Carnaval a la ciutat ha sofert alts i baixos depenent de l´època i el podríem dividir en tres maneres de celebrar-lo.

19 mayo 2017 16:18 | Actualizado a 24 diciembre 2019 23:20
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Rafael Vidal / Administrador Del Facebook ‘Tarragona Antiga’

 

El Carnaval a la ciutat ha sofert alts i baixos depenent de l’època i el podríem dividir en tres maneres de celebrar-lo.
El Carnaval a la ciutat ha sofert alts i baixos depenent de l’època i el podríem dividir en tres maneres de celebrar-lo.


En llocs públics tancats
Abans de la Guerra Civil, les entitats i associacions els feien als seus locals, estaven adreçats normalment als seus socis i a vegades a la resta de la població.

Les penyes Els Tranquils i Los Bribones tenien seu a l’Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera, a la Rambla Nova núm. 20, inaugurat el 18 d’agost de 1888 i reconvertit l’any 193 en el Teatre de la Falange fins que un incendi el 25 d’agost de 1943 va posar fi a la seva història.

Altres llocs on se celebrava el Carnaval eren el Centre Federal al Teatre Metropol, el Centre Catalá, el Centro Tarraconense al carrer August, el Cafè de Clara a la Rambla Nova, els Campos de Recreo als carrers de Maria Cristina i voltants, etc.

També estava el Teatre Principal, que era llogat per diferents agrupacions i es treien les cadires per poder fer el ball. Al programa de l’any 1931 podem llegir «Baile de la Asociación de la Prensa de Tarragona » del dia 13 de febrer, a les 10.30 hores de la nit, amb l’orquestra Jazz Gols. Entre els hotels, l’Hotel Europa a la Rambla Nova.

El 3 de febrer de 1937 una ordre des de Burgos prohibia el Carnaval en tot el territori controlat per Franco.

Als anys 50-60 es recuperen però ara són altres tipus d’entitats les organitzadores. Per exemple el Club Nàutic, Nàstic, Tennis, el barri de Maria Cristina, Cine Club cultural de Educación y Descanso a la Cooperativa Obrera, entre altres.

Als anys 60-70, a les discoteques de l’època pels pares, i a la majoria dels col·legis pels nens.


A porta tancada
El Carnaval a porta tancada, en àmbits reduïts a familiars i amics en cases o masos particulars, proliferaren a l’època de la prohibició. També es fan festes per als infants acompanyades d’una xocolatada.


Al carrer
L’any 1936 es fa el darrer Carnaval al carrer, als 50 començaven a sortir els nens i nenes disfressats, preferentment amb una passejada per la Rambla.

La recuperació definitiva comença l’any 1981, amb una festa de disfresses al Pòsit de Pescadors, i ja l’any 1982 va tenir lloc la primera rua.

Al seu programa es podia llegir «Crida als ciutadans: La Comissió Cívica del Carnaval creada aquest any per tal d’iniciar i consolidar una festa popular tan important, manifesta a tot el poble de Tarragona que sense la seva participació el Carnaval no pot ser mai realitzat. És per això que invita a totes les entitats, grups, associacions i persones que ho desitgin a fer les seves comparses amb disfresses per sortir al carrer i inundar tota la ciutat de soroll i colors».

Dissabte dia 20 va tenir lloc la concentració al Pòsit de Pescadors i l’itinerari fou Pòsit, carrer Reial, plaça dels Carros, Apodaca, Unió, Rambla Nova, Sant Agustí, Portalet i plaça de la Font-Ajuntament.

El diumenge dia 21 de febrer es concentraven les comparses a la Rambla Nova, davant dels Caputxins, per fer la guerra de la farina. El 1989 després de les experiències dels anys anteriors es decideix passar la guerra de la farina al Passeig Marítim i es fa una advertència als tarragonins: «no es pot llençar cap producte que no sigui farina».

La tradició es va perdre l’any 1992, després de la mort d’un infant i de diferents edicions amb polèmica entre les comparses i l’Ajuntament.

 

Comentarios
Multimedia Diari