Carrer Merceria: sobre les restes de l’antic Fòrum

Sobre les restes de la plaça de representació del Concili Provincial, també coneguda com Fòrum Provincial, s’alça un edifici porticat de vuit pilastres atalussades sustentant arcs apuntats sota un sostre de bigues de fusta. Aquest espai documentat l’any 1189 s’alça al costat de llevant de les escales de la catedral i ha aixoplugat fins al segle XIX el mercat diari de queviures i altres articles de venda. Ja al segle XIII es denomina carrer Merceria, fent referència al gremi dels mercers o comerciants de teles. Actualment els diumenges es envaït per un mercat d’antiguitats.

Els locals que donen a l’espai porticat encara conserven al seu interior restes dels murs romans de l’antiga plaça del fòrum provincial de Tàrraco. Carreus de grans dimensions de pedra de Médol dispersos en la façana de l’edifici manifesten l’usual recuperació fins ben entrada l’edat mitjana de material petri d’antigues construccions romanes.

Els habitatges situats sobre l’espai porticat es desenvolupen en tres plantes amb una seqüència modulada de balcons. Sembla que al segle XV eren les cases de la cúria oficial arquebisbal, les «voltes de l’oficialitat» més tard també anomenades «voltes de la plassa».

En la línia divisòria entre el recinte de culte imperial i la plaça de representació inferior d’època imperial (segle I), se situen les escales que salven el desnivell entre les dues terrasses en l’eix central de l’urbanisme de la ciutat romana, coincidint amb la portalada de la catedral i l’arribada del carrer Major.

Diferents períodes històrics que «tots ells s’imbriquen formant un palimpsest històric urbà i territorial que conformen els actuals paisatges històrics urbà i territorial de Tarragona i de l’antic Ager Tarraconensis», amb paraules de l’arqueòleg tarragoní Joan Menchon.

Els seus dinou esgraons són de pedra aprofitada dels paviments de la zona de l’església de Sant Fructuós al fòrum de la Colònia, «de las quals pedras són après estadas fetas las escalas y la plaça de las Cols» segons indica Pons d’Icart.

Aquestes escales conegudes com les «grasses de la Seu» o «les grasses de la quartera», ocupen l’espai de les romanes amb dos replans entre les dues places porticades, mantenint l’escenografia monumental del recinte de culte imperial.

Amb l’arribada d’aigua a Tarragona des del Llorito l’any 1609 es construeix una cisterna i una font a la plaça de les Cols, substituint-se l’any 1798 per les dues actuals d’estil neoclàssic als primers esgraons de les escales. L’edifici del carrer Escrivanies Velles en cantonada a les escales i la plaça va ser la seu de l’Ajuntament en època medieval. S’alça sobre les voltes del sector septentrional de la plaça del Fòrum Provincial i conserva part del parament exterior del criptopòrtic de la plaça del concilium.

La plaça Santiago Rusiñol, abans de les Cols i de les grasses de la Quartera, està documentada com a mercat de verdures des d’època medieval. Conserva un rellevant paper social i cultural a les festes patronals. El carrer Merceria i la plaça de Santiago Rusiñol presenten una estructura urbana i paisatgística singular de Tarragona. Uns espais reconeguts com escenari de rellevants esdeveniments al llarg de la història, l’itinerari del pas de reis, visitants il·lustres i lloc de multitudinàries celebracions sacres i profanes.

Pla de la Seu: Espai sagrat, ritual i de poder 

El Pla de la Seu presidit per la catedral i envoltat d’edificis medievals, ocupa el lloc de la plaça del temple imperial. En l’eix de simetria de l’urbanisme de Tarraco es construeix a l’edat mitjana el temple episcopal apropiant l’antic espai sacra romà pel nou culte cristià. 

L’any 1296 l’arquebisbe Rodrigo Tell fa enderrocar l’edifici que unia la casa de l’ardiaca major amb la catedral per tal de donar més amplitud a la plaça. A partir de la consagració de la catedral per Joan d’Aragó l’any 1331, aquest espai pren rellevància amb la nova portalada catedralícia, la rectoria, la casa del Cambrer i els edificis porticats del costat de ponent construïts a l’entorn dels segles XVII i XVIII. Cal destacar la Casa Balcells o Palau del Cambrer situat al costat esquerre de la catedral, una de les poques cases nobiliàries medievals que es conserven a Tarragona. Va ser residència del Canonge cambrer de la Seu i més endavant dels sobirans espanyols en les seves visites a la ciutat. La rectoria de la Catedral o Ca l’Ardiaca bastida entre el 1154 i el 1296 i amb successives reformes fins el  segle XIX, ocupa les cases del costat sud–est de la plaça. 

L’edifici en cantonada davant el Pla de la Seu i el carrer Escrivanies Velles té un espai porticat de gran alçada amb mènsules, jàsseres i bigues de fusta recolzades sobre tres columnes pètries de secció circular, base quadrada i capitell de remat. Les bigues del sostre del pòrtic surten volades per guanyar superfície sobre la plaça. La mateixa estructura porticada té la casa en cantonada davant la façana de la catedral, amb el vol de les plantes superiors sobresortint de la façana lateral fins la casa Balcells, una solució arquitectònica que li dona singularitat.

Al llarg del segle XIV es convocava a la gent de la ciutat davant les escales de la catedral, «en lo pati sobre les grasses de la quartera» per prendre acords ciutadans. El Pla de la Seu va ser escenari d’uns fets rellevants als inicis del segle XIX, el darrer punt de resistència a l’assalt napoleònic el dia 28 de juny de 1811, perpetuat en la memòria col·lectiva de la ciutat.  Un lloc carregat d’història que ha mantingut la seva fesomia des de l’edat mitjana fins a l’època moderna, un espai sagrat, ritual i de poder que transita sobre la Tarraco romana