Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Cebrià, a les portes de l’arribada sarraïna

Crisi. La monarquia visigòtica hispànica del segle VII havia entrat en una fatal espiral d’intrigues i antisemitisme

Jordi Bertran

Whatsapp
Sepultura de sant Cebrià, dins la catedral, amb què fou dignificat l’enterrament anterior. foto: acn

Sepultura de sant Cebrià, dins la catedral, amb què fou dignificat l’enterrament anterior. foto: acn

El santoral amb ADN tarragoní conté noms més enllà dels dos patrons, Tecla i Magí. Dimarts vinent, 24 d’abril, és la data de la mort, o de l’enterrament, de sant Cebrià, i la que correspon a la seva onomàstica. Personatge històric del darrer terç del segle VII, fou arquebisbe de Tarragona. Visqué els prolegòmens d’un canvi radical d’època. En poques dècades els sarraïns arribarien a Tarragona, i el prelat sant Pròsper hauria de fugir de la seu episcopal els anys 10 del VIII.

Cebrià mai no fou canonitzat oficialment, per la qual cosa no consta al martirologi romà. Però rebé veneració local citant-lo com a sant o beat. El 1602 el dominic i historiador Antoni Vicent Domènec (1553-1607) a la «Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del principado de Cataluña», el considera català. 

Tot i així, el professor a la Universitat de Barcelona, jurista i historiador Jeroni Pujades (1568-1635) a la «Crónica universal del Principado de Cataluña», de principis del XVII, apunta: «No sabemos de qué nación era este santo Pontífice si bien que Fra Antonio Vicente Domènec presume que era de Cataluña». 

La prelatura de Cebrià coincidí amb un període de fam

Pujades continua: «En su puericia fue instruido en las sagradas Letras y cuando fue hombre tuvo perfecto conocimiento de ellas ... habiéndose hecho célebre en esta ciencia … Todo el tiempo que vivió usó de tanta piedad y llegó a la perfección de la santidad. Y mereció alcanzar con frecuencia, de Cristo nuestro Señor muchas cosas sobrenaturales, y por su intercesión obró el Señor muchos milagros. 

De modo que en la fama, reputación y en los actos de la vida realmente fue santo y se debe contar entre los santos: no como quiera sino en grado superlativo y renombre de santísimo». 

Durant el XIX aquesta veneració desaparegué de la litúrgia. L’arxiepiscopologi oficial de l’Arquebisbat explica que Cebrià figura documentat amb certesa per les signatures dels seus delegats en les actes dels concilis de Toledo, la nova capital visigòtica, els anys 683, 684 i 688. Morí probablement abans del 692. L’Arquebisbat és prudent sobre les dates de la prelatura que situa entre el 683 i 691. 

Com a anys d’inici, s’han apuntat el més primerenc del 668, per Pujades, J. Pladevall i Amadeu Soberanas; el 675, per José Sánchez Real; i el 683, avalat perquè consta la vinculació amb el concili de Toledo, referenciat per Emili Morera, Manuel M. Fuentes o M. Dolores del Amo. Pel que fa a la data de final de la prelatura, s’han donat les del 688, per Pujades, Pladevall, Soberanas i Fuentes; el 690 per Sánchez; i el 690-691 per Morera i Del Amo.

Ciutat en davallada
El període coincideix amb els regnats dels monarques visigots Ervigi, al tron fins al 687, i Ègica, des del 687. Fomentaren els concilis a Toledo com a òrgans de decisió religiosa i política en detriment de Tarragona, afavorint-hi la primacia oficial.

A la paret de darrere de l’altar major de la catedral existeix una arqueta funerària-ossari, amb un epitafi que assegura que hi reposa el «santíssim home Cebrià». Fou construïda en el pontificat de Pere d’Urrea el 1460 i reposa sobre dos lleons. 

Exhumada el 2016 per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Museu Bíblic Tarraconense, l’any passat s’estudiaren les restes contingudes. Sotmesos alguns fragments ossis a la prova del carboni-14, els resultats constataren que pertanyen, com a mínim, a quatre esquelets d’inicis del segle V a la segona meitat del VI, i no es poden identificar amb Cebrià, del VII.

El director del Museu Bíblic, Andreu Muñoz, insistí que les probabilitats quedaven obertes, perquè altres fragments no analitzats podrien coincidir amb la cronologia de Cebrià. Es descartà encarregar més proves per l’elevat cost econòmic. 

Temas

Comentarios

Lea También