Cia. Passabarret, 25 anys de circ

Nascuda el 1995, la companyia ha creat una vintena d’espectacles i ha treballat amb artistes de rellevància

SÍLVIA FORNÓS

Whatsapp
Imatge promocional de ‘Giravolt’ (2001).  FOTO: Ivet Batet

Imatge promocional de ‘Giravolt’ (2001). FOTO: Ivet Batet

Darrera formació de ‘Tandarica Circus’ (2018). FOTO: Sergi Martin

Darrera formació de ‘Tandarica Circus’ (2018). FOTO: Sergi Martin

Espectacle ‘Josafat’ (2018).  FOTO: Nerea Coll

Espectacle ‘Josafat’ (2018). FOTO: Nerea Coll

Passabarret amb el Circ Rosa Raluy, espectacle ‘Vekante’ (2019).  FOTO: Cedida

Passabarret amb el Circ Rosa Raluy, espectacle ‘Vekante’ (2019). FOTO: Cedida

‘Tandarica Orkestar’ (2005).  FOTO: Carles Cubos

‘Tandarica Orkestar’ (2005). FOTO: Carles Cubos

«La Cia. Passabarret ha estat un somni fet realitat». Amb aquestes paraules Dèlia Batet (única supervivent de la formació fundacional de la companyia) i David Sancho descriuen els 25 anys de trajectòria de la companyia que va néixer a Valls l’any 1995 de la mà de joves artistes de carrer que, aleshores, van decidir –segons diuen– «ordenar i posar en escena alguns dels seus números més elaborats». «Quan vam començar a fer circ no teníem pas cap objectiu. Érem nens i el que fèiem en aquell moment era jugar», explica Dèlia Batet, qui recorda que «quan nosaltres sortíem de festa ens quedàvem darrere jugant amb els diàbolos o un monocicle, i ens intercanviàvem idees. Sense voler, la gent es parava i ens mirava».

Amb el primer espectacle Qui té la pela? van participar en la XIII Marató de l’Espectacle al Mercat de les Flors de Barcelona (maig de 1996), fet que va permetre que el grup es donés a conèixer al gran públic, ja que va ser la primera actuació de la companyia fora de la província. «El nom fa referència a un joc que teníem entre nosaltres. Quan un deia una ximpleria tenia ‘la pela’ i quan un altre la deia més grossa, doncs la tenia ell. D’aquí va sorgir el nom del primer espectacle que no tenia cap altra finalitat que ensenyar el que sabíem fer, una proposta molt poc madura artísticament», afirma Dèlia Batet. Amb el pas dels anys, la Cia. Passabarret ha madurat artísticament. «El primer espectacle, més ordenat i amb un contingut de números, va ser Joguines (1998), que va començar a concebre’s com un espectacle de guió sense text», afirma David Sancho, mentre que Dèlia Batet destaca que «sent el circ l’eix conjunt, hi havia uns personatges que feien la seva interpretació».

El primer espectacle amb el qual van girar en l’àmbit nacional va ser Tandarica Orkestar (2004), que els ha portat als més destacats festivals de teatre de carrer d’Espanya, actuant fins i tot a Mònaco, França, Holanda, Jordània, Cuba o Colòmbia, i al costat d’alguns dels més importants noms de la música balcànica, com Fanfare Ciocarlia o Emir Kusturica. «Entrar en els circuits nacionals ens va permetre conèixer altres professionals, és a dir, vam començar a entendre el que era un artista perquè nosaltres no ens hi hem sentit mai», assegura David Sancho, qui afegeix que també va ser una oportunitat per «veure altres maneres de treballar, i tot aquest aprenentatge és el que ens ha permès seguir fent espectacles».

Al llarg dels anys, la Cia. Passabarret ha treballat amb artistes de rellevància com Peter Ercolano, Monti, Pepa Plana o El Capitán Maravilla, encara que destaca la influència de destacats pallassos com Chacovachi o Jango Edwards, amb qui han col·laborat estretament. Concretament, al costat de Jango Edwards, el 2010 van estrenar a Fira Tàrrega l’espectacle Big Boss & Tandarica Circus, en el qual el clown americà exercia de mestre de cerimònies.

L’any 2014 van iniciar la seva primera gira amb carpa pròpia per Catalunya, Tandarica Circus Experience, sent el segon circ català en ruta en tot l’any. «El segell Tandarica ha marcat el nostre tarannà i li devem tot el que avui en dia som», afirma Sancho. També el 2014 van començar a treballar per Pallassos Sense Fronteres, amb qui van fer la seva primera expedició.

Pioners

En aquest quart de segle, la companyia de circ vallenca ha estat pionera en molts aspectes, «com en l’ús de la música balcànica en les arts del circ, que és una música tradicional a Europa de l’Est i molts grups han vingut al circuit de festivals a interpretar-la, fins a ser els primers a tenir cúpules geodèsiques destinades a fer espectacles de circ en el seu interior. Són idees que després han aplicat altres companyies», assegura David Sancho, qui assenyala que «la Cia. Passabarret és la companyia degana del circ a la província de Tarragona. També som els primers a entendre el concepte ampli de companyia, i no unipersonal, des de l’inici fins al dia d’avui, som un equip».

La companyia també ha sigut capdavantera en impulsar La Circoteca (2012), «que ha sigut el primer centre de creació i espai de circ de la província de Tarragona i dels primers privats de Catalunya». «Hem apostat per la idea de crear una acadèmia on es pugui aprendre circ, destinada a infants i adults», afirma David Sancho. El 2018 la companyia va estrenar Josafat, un espectacle de circ de sala basat en la novel·la modernista de Prudenci Bertrana i dirigit per Adrián Schvarzstein. Aquest espectacle ha estat premiat amb el Gran Premi BBVA Zirkòlia dels Premis de Circ de Catalunya, com a millor espectacle de l’any, estant també nominat a millor espectacle de sala i a millor número de circ. «Amb Josafat també vam ser els primers a fer un espectacle que fos l’adaptació literària d’un clàssic», afirma Sancho qui destaca que «el nostre objectiu sempre ha sigut, si no som els més bons que no ho serem mai, ser els més diferents, és a dir, el nostre trencaclosques mental és intentar no copiar». I així és com la Cia. Passabarret sempre ha buscat, segons Dèlia Batet, «l’originalitat i la singularitat» en els seus espectacles.

Si bé, els dos membres de la companyia afirmen que «no ens sentim massa estimats en el circuit de circ català, és a dir, no som gaire apreciats perquè precisament el nostre estil és deliberadament desafinat. Som molt directes i els acudits a vegades són massa atrevits, ja que busquem els límits». En qualsevol cas, això no ha impedit a la Cia. Passabarret seguir endavant. «No ens sentim per res unes viejas glorias. L’única preocupació que tenim, ara mateix, és com serà el pròxim espectacle amb material nou», afirma David Sancho, mentre que Dèlia Batet assegura que «ens aferrem a què el millor està per arribar, és a dir, tenim més ganes de futur, que de passat».

Temas

Comentarios

Lea También