Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Cireres i sardanes marquen l’Aplec de Primavera de Bràfim

La Fira de la Cirera compleix 10 anys, al costat de la trobada a l’ermita de Loreto, en la 55a edició. Enguany la collita ha estat minsa
 

Joan Boronat

Whatsapp
Els venedors, col·locant les caixes de les maduixes. FOTO: joan boronat

Els venedors, col·locant les caixes de les maduixes. FOTO: joan boronat

Amb aquest són 55 anys d’Aplec de Primavera a Bràfim poble que, enguany en fa 10, posa la cirera a la trobada, nascuda de la devoció que la vila professa a la Mare de Déu de Loreto, a la vora de quin santuari els sardanistes fan rotllana, juntes les mans, per ballar nostra dansa.

Per desé any consecutiu l’aplec brafimenc llueix la primavera també amb la Fira de la Cirera, aparador dels productors locals que posen a la venda aquesta típica fruita de la temporada, acabada de collir dels cirerers.

El d’ahir va ser un aplec autènticament de primavera, amb sol i temperatura gairebé estiuenca, al turonet de Loreto amb el su pinar de privilegi que fa de paraigua, si cau plujim com a l’any passat, i proporciona ombra refrescant quan el sol és viu.
El públic més previsor va ser d’allò del tot puntual a l’obertura de la fira, a les 10 del matí: assegurar-se de poder comprar les caixetes de cireres, sabedors que les existències s’exaureixen a mig matí i llavors s’ha d’esperar a què arribi una nova remesa, dels collidors que hi ha al tros. Mentrestant, el més devots, assistien a la missa que se celebrava a l’interior de l’ermita i a la tradicional ofrena de flors a la Verge.

Isabel Parra, una de les productores amb paradeta al Puigrodó, l’indret de l’ermita, comentava que la collita d’enguany «ha resultat més minsa, per causa de la meteorogia, amb manca de pluja a l’hivern que va condicionar el fruit que es cull a la primavera». Per contra, la pluja de fa cosa de quinze dies, tan beneficiosa pel sembrat, «va fer que una part de les cireres tardanes es clivellessin», subratlla Parra.

Collita migrada

Aquesta migrada collita ha impedit poder oferir les cireres en grans quantitats, ahir a la fira, circumstància que va provocar que fins i tot es féssin llistes d’espera de compradors, amatents a l’arribada de la saborosa fruita, provinent dels conreus. Això va fer que algunes persones es mostressin contrariades, en no poder «arribar i comprar» com deia la parella de l’Andreu i la Laia, de Reus,  que acudien a la fira per primer cop. Les caixetes de dos quilos de cireres es venien al preu de 7 euros.

Dues visitants de la fira, degustant les cireres. FOTO: joan boronat

A tot això, la Cobla Reus Jove encetà la ballada de les 7 sardanes del matí, amb molt bona participació de sardanistes de diferents indrets, en tant que el públic feia un recorregut per la quinzena de parades de la fira, amb productors i artesans locals: vins, gintònic de cirera, cervesa artesana, coques amb cireres, rebosteria, roba, joieria o artesania de reciclatge, entre d’altres.

Arrossada per dinar

A l’hora de dinar es va servir l’arrossada popular per a unes 300 persones, que van ocupar la parada de taules i cadires facilitades pels organitzadors, el Patronat de l’Ermita de Loreto i l’Ajuntament de Bràfim. Precisament l’alcalde de Bràfim, Xavier Rius, que ha revalidat  el càrrec de manera folgada, es mostrava satisfet, tant pel resultats a les municipals «com per l’èxit de la fira, que s’ha consolidat agafada de la mà del tradicional aplec».

Un cop paït el dinar hom pogué participar al divertit concurs de llançament de pinyols de cirera, per procedir després a la represa de l’aplec amb set sardanes més, i cloure amb el Cant dels Adéus.

L’orígen de l’Aplec de Primavera de Bràfim cal situar-lo a l’any 1965 quan es van celebrar les Solemnes Festes de l’Ermita de Loreto, amb presència, per primer cop, d’una cobla, per bé que va ser a l’any següent que es va programar amb aquest nom. A partir d’aquell any, la festa es va anar celebrant mantenint com a actes imprescindibles, l’audició de sardanes i l’ofici solemne a l’ermita. Durant uns anys tenia lloc el dilluns de la segona Pasqua, però com que la data era variable, va ser al 1986 quan es fixa el primer diumenge de juny, tal com es manté en l’actualitat. 

Temas

Comentarios

Lea También