Claravalls: Castellers d'arrel pagesa

La Colla Jove Xiquets de Tarragona complirà 40 anys de l’estrena oficial per Sant Magí. Els de la camisa lila suposaren una alenada important de nous estrats socials en les arquitectures humanes. Però alguns castellers –pocs– tenien arrels torraires anteriors. Lluís Claravalls Lluís en fou un. Nascut l’octubre de 1953, parà de baix entre 1984, amb el primer 4 de 8 descarregat dels del Cós del Bou, i 1989, quan una bronquitis asmàtica l’obligà a deixar aquesta posició. Continuà a l’entitat fins al 2003, com a crossa i home del darrere –folre inclòs– en castells complexos com el 5 i el 3 de 9.

Als anys 50 la Colla Vella de Tarragona havia assajat al pati municipal del pou

Nasqué en un entorn pagès, al carrer de la Civaderia, que entre els nomenclàtors antics inclou el de carrer dels pagesos, i que desemboca a una plaça tan castellera com la de les Cols. El pare, Lluís Claravalls Miquel, nascut el 1912, havia estat pagès i casteller amb els Xiquets de Tarragona de 1926, rebatejats el 1932 com a Colla Vella dels Xiquets de Tarragona. Amb el germà, Pepito, paraven a segons.

El pare casteller

Claravalls pare havia entrat als castells amb 13 anys. «Eren temps en què descarregava sacs de 100 quilos al port, perquè s’havia mort l’avi. Estava fibrat», relata l’entrevistat. «No era l’única feina perquè també treballava l’hort propi, entre l’actual col·legi Cèsar August i el pont de Santa Tecla; i a la vinya o a l’avellana, en uns terrenys entre els termes de Tarragona i Constantí». Segons explicava el casteller Esteve Pomerol Saltó als investigadors Albert Pallarès i Juanjo Pujades, entre portadora i portadora de raïm, «provaven el pilar de 4 net», el de 5 a terra, doncs. El parava el Lluís, aguantat pel pit pel germà, i a sobre pujaven Victorino Pomerol, el gitanet Morros i el mateix Esteve.

Claravalls fill es canviava els torns a la química per anar a la Colla Jove

El tàndem de camisa blava, Claravalls i Victorino, a segons i terços, havia completat 54 espadats entre Santa Tecla i la Mercè, en un període en què les colles feien castells a tota hora per carrers, habitatges, botigues i cellers, essent gratificats amb calerons i beure. Lluís Claravalls fou també segon del pilar caminant d’abans de la Guerra Civil. «El pare m’explicava que pujava i baixava les escales de la catedral i arribava a l’Antic Ajuntament», recorda el fill.

El 1936 estroncà moltes vides i projectes. Claravalls havia estat secretari de la Unió de Rabassaires i altres Cultivadors del Camp de Catalunya, a Tarragona. Acabat el conflicte bèl·lic ingressà a la presó. «En la de Pilats, a la plaça del Rei, va conèixer qui esdevingué el cap de colla dels Nens del Vendrell, Jan Julivert», apunta Lluís fill. «Sort tingué el pare que un familiar amagava l’expedient del judici sota la pila dels molts que hi havia, i acabà sortint-se».

Altres colles

En llibertat, després de tres anys de guerra i set de presó, Claravalls reingressà als castells tarragonins, de nou a la Colla Vella. Fruit de l’amistat amb Julivert, ajudà els Nens del Vendrell; també la Colla Vella dels Xiquets de Valls. «Un any per Sant Fèlix els vallencs el van veure a plaça i pujà a segons d’un dos, en què imposà el criteri d’un braç per dins i l’altre per fora tot i les reticències del company vallenc, de mides més grosses i que el veia justet per parar en aquella posició», narra el seu fill.

Claravalls, que encara havia anat als concursos de can Jorba a Barcelona a finals dels anys 60, mai no volgué entrar als Xiquets de Tarragona, reunificats el 1970 per decret de l’alcaldia franquista. «En l’època del meu pare els castellers estaven mal vistos; de fet, ma mare no em va deixar anar-hi mai. Eren molt pocs. Amb la Colla Jove de Tarragona tot canvià. La nova percepció social els aixecà i es van apuntar molts joves, els pares dels quals els havien criticat abans».