Colla Jove Xiquets de Tarragona: 'Som la fusió entre la tradició i la innovació'

‘La Jove’ de Tarragona celebra 40 anys d’experiència, diades, compromís i superació; elements essencials i ben consolidats que la posicionen entre les colles més valorades del món casteller. Les primeres agrupacions es fan l’any 1979, a base de joves de tots els estrats socials i laborals. No és fins el 1980 que hi ha la primera actuació amb camisa. «És una època en que es demana l’estatut d’autonomia, les llibertats... i la colla surt amb l’objectiu de fer país i remarcar aquesta part de la cultura dins de la ciutat», explica l’expresident de la colla, Jordi Grau. En aquest aspecte, volien obrir la societat, i trencar amb el model de colla que havia existit anteriorment.

Confessen que en aquell moment muntaven quelcom que no sabien com es feia. «Només hi havia bona voluntat i observació», explica Albert Grau, expresident de la Colla. Per aquest motiu van buscar-se a un veterà, l’Estevet, que els guià tècnicament el camí per innovar amb les estructures.

Expliquen que l’any 1993 és determinant en motiu del 4d9 carregat amb folre i el 5d8 descarregat. «Ja no era qüestió de passar a l’altra colla, sinó de ser una de les més importants del món casteller per primera vegada», assenyala Albert Grau. Sostenen que, en aquest sentit, la rivalitat és la base dels castells però que sempre «es fa amb camisa i a la plaça», perquè la relació entre colles és molt correcta i la complicitat entre elles és molt important. «Allò primordial són els castells: si la ciutat no funciona en aquest sentit, la colla tampoc ho faria», diu.

Un moviment social

Defineixen l’aparició de la colla com un gran moviment social. «Vam ser pioners en que, a part de castells, les colles fessin coses amb la ciutat», des de demanar l’Amparito i fer-lo himne de les festes de Tarragona, fins a créixer socialment i recuperar diferents elements de la Setmana Santa i del Seguici de Tarragona, com la Baixada de l’Àliga, que «va començar amb les gralles de la colla fins al local, de nit i sense programa», assegura Albert Grau.

Si poguessin definir la colla en una frase, trien dir que «som la fusió entre la tradició i la innovació». Barrejar aquestes dues coses pot semblar una incongruència, però expliquen que a part de mantenir les bases del Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que «és un tresor que tenim», són responsables de moltes innovacions del món casteller, en rellevància social i en vinculació amb la ciutat.

D’aquesta actitud oberta que els caracteritza, va de la mà un dels seu objectius actuals: la remodelació del local. «Tenim un projecte molt ambiciós. Volem ampliar-lo, primerament per seguretat perquè se’ns queda petit, però també volem que sigui un projecte comunitari, com un local de la ciutat», anuncia Jordi Grau.

La unió

Sostenen que el caràcter que els uneix és molt singular, i que independentment de qui hi hagi al capdavant, els valors estan molt assimilats. «Les idees clares, la defensa de la col·lectivitat... creix amb naturalitat, no ens cal fer pedagogia», diu Albert. Expliquen que, com a totes les colles, són una gran família: «Amb els que abans eren acotxadors, ara et prens una cervesa... és especial».

Aquesta canalla és bàsica en qualsevol colla, i és que «pots tenir molt bon tot que si no tens una bona canalla no tens res», expressa Jordi. La Jordina Marc i la Laura Alápez en són dues, ambdues d’onze anys. «M’agrada molt pujar i estar amb els amics», diu Jordina, i Laura li comenta que s’emociona quan «aconseguim nous reptes junts».

Arribar als 40 anys no ha estat feina fàcil, i és el producte de moltes petites passes que han donat grans resultats. «No només hem fet una bona feina, sinó que ara estem en una molt bona època de l’entitat», comenta Albert Grau, i amb molta alegria per l’efemèride s’endinsen en una Santa Tecla especial.